Google ha deixat de donar suport a Java des de setembre, Microsoft no suporta certificats digitals a Edge, l’API criptogràfica del W3c no arrenca, el suport per certificats no és fàcil a Linux…

Fet i fet, la e-administració sembla que té els peus de fang, o que li estan fent el llit.

Per treballar on-line amb l’Administració (sigui quina sigui) necessitem certificats per identificar-nos de manera segura i fiable (jurídicament fiable, de manera que es pugui demostrar qui som davant de tercers i els nostres actes tinguin validesa - per això la identificació usuari/password no és vàlida en tots els casos) i, si volem signar des del navegador, actualment java és la única tecnología “universal” a la banda client (mentre els fabricants de navegadors no implementin completament la API del W3C).

Però precisament aquests dos son els grans problemes que hi ha:

  • Els certificats: complicats d’usar, gestionar i entendre, magatzems diferents on guardar-los (Windows, Mac, Linux, Firefox per la seva banda), suports que tremolen (Edge), suport discutible i poca usabilitat (DNIe), finalitats del certificat, validesa…
  • Java: és pesat, les actualitzacions contínues son un calvari per usuaris i administració, no té suport complert a tots els sistemes operatius, i cadascú té versions diferents… un malson de manteniment per als informàtics i una font de disgustos per als usuaris.

Si a tot això hi afegim la necessitat i complexitat de donar també servei i facilitats en mobilitat, la cosa ja pinta negra, negra.

Hi ha solucions, alternatives (l’esmentada API, eines de signatura biomètrica que faciliten la vida a l’usuari , iniciatives com cl@ve) però la mateixa manera de fer de l’Administració (els seus propis requeriments administratius i jurídics) no ho facilita:

  • Què entenem per signatura? Documents signats, o accions signades i validades mitjançant un password o un pin?
  • Guardem documents? Això vol dir pdf signats? O ens valdria signar xml’s, afegint-hi una prova mitjançant una clau d’un sol ús generada a partir d’un password?
  • Si no s’usen certificats, com es construeix la representació de poders, com identifiquem representants, etc? Quan se sap com signo amb un certificat privat o un de pertanyença a una empresa, per fer determinat tipus de tràmits?
  • Si no s’usen signatures amb certificats, sinó altres tipus de signatures o comprovants signats (imaginem accions validades amb PINs), com demostrem la validesa davant de tercers? Serà universal, interoperable? Seran solucions compatibles amb el món privat?
  • Si s’usen eines com el DNI en el núvol, quina infraestructura caldrà? Federacions de HSM? Qui les mantindria? Com s’entendrien? No fem a l’usuari massa depenent de l’Administració?

I si generem signatures dependents d’entorns, circumstàncies o dades foranes, com assegurem la validesa a llarg termini? Com es guardarien les dades que ens asseguressin la fiabilitat de la signatura/comprovant?

No és que no es pugui fer, però el tancament de camins tecnològics per part dels fabricants sembla portar-nos a un redibuix de tota l’estructura de suport a la eAdministració que teníem fins ara…

Escric aquest article bastant a rajaploma, així que segurament molts dels arguments i idees exposats son discutibles i puntualitzables, en sóc molt conscient, i sempre trobarem nous camins i sortiran noves alternatives i solucions tecnològiques…

De tot això, però, en podem treure dos lliçons des de ja:

  • Cal que la tecnologia s’adapti a la eAdministració: cal tenir en compte factors com seguretat, facilitat d’ús, independència, validesa a llarg termini, autocontenció de les dades…
  • Cal que l’Administració es simplifiqui per facilitar l’ús, l’adopció i l’adaptació a la tecnologia.

Comments:

Quo vadis, certificat? | Quasi un bloc - Dec 5, 2015

[…] Però totes aquestes bondats tecnològiques no acaben de quadrar amb la facilitat d’ús rapidesa, comodització i descuit que comporten les aplicacions, dispositius i el públic d’avui en dia, i el poc suport per part dels fabricants no ho facilita. […]