Aquest matí, quan he anat a buscar el pà, la flequera m’ha dit que avui tenia una bossa per mi (jo vaig a buscar el pà sempre amb una bossa de pà de tela, de les de tota la vida), i me l’ha donat ben posadet dins d’una bossa de tela similar a la que jo portava. La bossa en qüestió és una iniciativa conjunta de l’Ajuntament de Terrassa (que és on visc), ADENC i CEPA, dues organitzacions ecologistes.

M’ha fet molta gràcia això de la bossa, tant, que me l’he quedada (poc ecològic, ja ho sé). Trobo molt bé que es facin campanyes d’aquest tipus, que poc a poc s’intentin canviar hàbits de consum que són producte del malacostumament, de pensar que tot es pot tirar perquè val poc. De totes maneres, no deixa de tenir la seva gràcia presentar una campanya per reduir residus tornant als costums que ja hi havia a les cases fa trenta anys, i el mateix es pot dir de molts consells ecològics. Abans, però, es feia per veure si t’estalviaves un duro tornant l’envàs de la Fanta de litre o el del sifó…

Sigui com sigui, a veure si entre campanyes d’aquest estil, recollides selectives, separacio de les brosses, residus mínims o criteris de conducció ecològica, aconseguim fer alguna cosa. I a veure, també, si, a base d’insistir-hi, el missatge va calant en tothom. Molt em temo, però, que n’hi haurà molts a qui només els calarà quan els toquin la butxaca, i aleshores tot seran protestes.

En fi, posem el granet de sorra, un parell de consells d’estar per casa:

  • Si podeu, aneu a buscar el pa amb la bossa del pà, i reuseu-la cada dí­a.
  • Compreu la fruita a la fruiteria, la carn a carnisseria, etc? Aneu amb el cistell. Estalvieu les bosses de plàstic (després sempre te’n sobren)
  • Beveu llet? Doncs millor l’ampolla de plàstic que no el tetra-brik. Costa menys de reciclar (energia) i els residus també son menors i més fàcilment separables.
  • D’allò de plàstics, vidre, paper, cartró, la fracció orgànica i les deixalles, no cal comentar res, oi?

Comments:

nilex - Aug 3, 2005

Jo, a casa meva, procuro reciclar al màxim, reutilitzar les bosses de plàstic que em donen al super, etc. Però de vegades em sento com un bitxo raro, quan a la caixera li dic que no vull bossa i obro la meva de roba, o quan imprimeixo per les dues cares a la feina… Cal un canvi de mantalitat important, i em sembla que encara està lluny.