Fa un temps pensava que el meu mitjà d’entrada gairebé únic i global a la xarxa seria, d’aquí poc, el navegador, única i exclusivament el navegador. Tota la meva informació, contactes, converses, notícies es troben a la xarxa, i més concretament, hi accedeixo a través de pàgines web. Serveis com els blocs, webmails, els lectors de rss on-line, missatgeria instantània, microblogging com twitter… tot és accessible a través de pàgines web: si vull disposar de la meva informació o usar aquests serveis amb independència del lloc des d’on accedeixi, haig de fer-ho a través de pàgines web.
La vella lluita per disposar d’un software lliure, de poder crear i modificar nosaltres mateixos les nostres eines semblava quedar una mica endarrera quan ja no havies de necessitar aquestes eines (clients de correu, lectors rss, fins i tot eines d’ofimàtica) perquè ho tenies tot a la web. Vist així, la lluita per conquerir els escriptoris queda una mica anticuada: la web 2.0 arriba arreu, i tothom puja al carro.
Però és realment una cursa cap enlloc, la de crear les nostres pròpies eines, tenir la feina d’instal·lar un sistema operatiu i les aplicacions que ens interessen si ho pots trobar tot a la xarxa?
A mesura que els dispositius inalàmbrics i portàtils avancen i es fusiones, a mesura que els aparells cada vegada poden fer més funcions i són més potents, potser tornarem a fer-ne un bon ús: Els telèfons mòbils són cada vegada més multifuncionals, plataformes com android permetran als usuaris instal·lar el software que vulguin; les instal·lacions de software de tercers a l’iphone son un primer exemple, els nous portàtils ultralleugers que porten distribucions Linux preinstal·lades en poden ser un altre. Així, si puc tenir una màquina on hi puc instal·lar software de la meva confiança i portar-la arreu, perquè haig de permetre que ningú escanegi la meva informació, les meves lectures o la meva xarxa social?
Vist així, sembla que la lluita per conquerir els escriptoris continua, renovada. Només que ara ja no serà només pels escriptoris, ho serà per qualsevol dispositiu connectable a la xarxa.
Comments:
pqs - Mar 4, 2008
Des de fa un temps, llegeixo els fils de subscripció des d’un programa local. És un plaer. També utilitzo, sempre que puc, clients de correu en local.
