Passa el temps i acumulem coses i coses. Andròmines, llibres, roba, calçat, alguna eina, un pot… Te n’adones quan has de fer un trasllat, o quan mires una caixa vella. I veus que pots viure sense totes aquelles coses acumulades, que de fet ho has estat fent. Un amic comentava que encara pot portar dins d’una motxilla tot el que li cal per una setmana… i és un exercici que hauríem de fer, de tant en tant: segurament ens faria adonar de moltes coses.
El mateix ens passa al món digital: acumulem comptes, serveis, informació, recordatoris, avisos… i moltes vegades no tenim temps de digerir-ho tot, o el que trobem no és el que ens pensàvem. Ens cal la novetat continua, l’acumulació de nous serveis i el consum de nous continguts, i oblidem ràpidament els vells, que queden allà acumulats, això si, tant lluents com el primer dia.
Si poguéssim mirar l’armari de les andròmines digital, ens trobaríem autèntiques sorpreses de tot el que hem fet, dit, guardat, i acumulat, i ho tindríem tot barrejat, nou i vell, sense ordre ni diferència tant aparent i evident com al món real. Heu repassat mai els correus antics? Els feeds de fa anys? Els teniu? Els tuits vells o els posts a facebook? On estan les fotos digitals de fa 5 anys o els treballs de l’institut? Tot barrejat, vell, nou, potser ja il·legible.
Cal plantejar-se, de tant en tant, una mica de neteja digital, em fa l’efecte. No tant perquè no ho podem emmagatzemar, sinó perquè, si ni recordem que ho tenim, perquè ho volem? Quin valor l’hi donem? Fer una mica de selecció, destriar el que és important del que no ho és ens permetrà, l’endemà, poder accedir al que val la pena, poder carregar-nos a l’esquena la nostra motxilla digital per continuar el camí.
Comments:
10 | And now… - Apr 3, 2013
[…] 10 anys. En 10 anys es poden acumular moltes coses, molt bagatge i algun que altre trasto. Com diu en Manel, la motxilla també és digital. I si no vigilem, descobrirem el Síndrome de Diògenes […]
