Imprescindible una relectura de “La servitud voluntària” d’Étienne de la Boétie.
Les múltiples servituds que ens subjuguen, com a poble, com a societat, com a individus (polítiques, econòmiques, socials) no pot ser que siguin, fins a cert punt, convencions i herències autoimposades, arrossegades sense saber ben bé perquè?
Si és així, som nosaltres mateixos carcellers nostres, ajudants en la nostra dissort? No hi pot haver sempre una part de decisió nostra, de llibertat individual?
Cal establir pactes en funció de compromisos entre iguals, la resta son servituds, voluntàries o imposades.
