La xarxa profunda és bàsicament un gran conjunt d’informació fora de l’abast dels accessos convencionals: un volum d’informació unes quantes vegades major que al que podem arribar via cercadors o URLs clàssiques: informació de bases de dades, llocs vells no esborrats, llocs amb accés via contrasenya. Informació normal, no directament accessible… en general.
Però si la web és una extensió més de la nostra societat, incorpora també els seus vicis i defectes: tot allò que es pogués trobar en carrerons foscos o en veu baixa es pot trobar també a la xarxa. I com a tal, la xarxa ha potenciat també les possibilitats de comunicació i agrupació d’aquests usuaris, reforçant vincles, creant comunitats o obrint nous mercats: una aplicació pervertida de la mateixa.
Per naturalesa pròpia aquests llocs son amagats, d’accés tancat i poc publicitats, cosa que els pot fer similars als llocs “blancs” (els que deia al principi) que formen el gruix de la web profunda, i que per contingut no hi tenen res a veure.
Les eines i accessos tancats que permeten l’anonimat o dificulten el rastreig, com poden ser xats o llocs amb password però anònims, xarxes p2p o la xarxa Tor (més recentment) son perfectes per les finalitats i necessitats d’aquests llocs, i la no indexació via els motors de cerca normal els fan més difícils d’accedir, més opacs, fora dels circuits habituals.
A banda, la mateixa naturalesa global i deslocalitzada de la xarxa, contraposada a legislacions encara d’abast local fan molt més difícil la lluita contra aquests llocs i les xarxes que els donen suport. L’agilitat i rapidesa, l’adaptabilitat i la facilitat de canvi dels accessos juguen també al seu favor, i el grup tancat que formen moltes vegades els seus usuaris també fa més difícil accedir-hi o trobar-les.
És indubtable que la lluita contra aquests usos de la xarxa és necessària, però com acabar-hi? com detectar-los? La resposta no és segurament només policial, és més, la resposta no és només dins de la xarxa, aplicant lleis d’abast local en un entorn sense fronteres, per més voluntarista que es sigui. Aquesta és només una part: la lluita ha de ser unificada a nivell mundial (global), cooperativa i de prevenció… és a dir, intentant actuar físicament en l’origen d’algunes situacions: pobresa, educació, explotació. Depravació d’última tecnologia que s’aprofita dels mals de sempre.
Comments:
La xarxa profunda (III): l’excusa. | Quasi un bloc - Nov 1, 2013
[…] a quin punt la part fosca de la xarxa no va bé com a excusa per mantenir aquesta vigilància? Relacionar la web profunda amb els usos […]
