Al blog de Juantomás García llegeixo que Dinamarca farà obligatori l’ús d’estàndars oberts a l’Administració pública. Es realment una gran notícia i un tema que em la impresió que a vegades queda una mica aparcat, donat de banda.
Es parla prou sovint de l’ús que l’Administració ha de fer (hauria de fer) del software lliure, que si usa Linux, que si Firefox, que les webs funcionin en més d’un navegador… però no es parla moltes vegades dels formats de la informació: es pot usar software com OpenOffice per fer el treball diari i, en canvi, podriem seguir guardant els arxius de text amb format de Microsoft Word. Sembla incongruent, però és possible.
De moment, però, la gran majoria de l’Administració del país segueix treballant amb formats de dades propietaris, que obliguen a treballar amb determinades eines i que no garanteixen la continuitat temporal de l’accessibilitat a les dades. Com llegirem en un futur aquests fitxers? Els arxivers hauran d’emmagatzemar no només les còpies digitals, sinó diferents programes (o versions de programes) que garanteixen la llegibilitat d’aquelles còpies…
Els estàndards oberts ens garanteixen aquesta legibilitat pel sol fet de ser públics: encara que no existís un software capaç de llegir-los, es podrien construir programes per fer-ho donat que les especificacions dels fitxers són públiques.
Al nostre país, però, els que manen no són tan agosarats, sia per desconeixement, sia per no voler obrir qui sap quina mena de caixa de pandora: a la ordenança d’administració electrònica de l’Ajuntament de Barcelona, per exemple, es parla dels principis de neutralitat tecnològica i d’interoperabilitat:
Article 6. Principis organitzatius de l’Administració electrònica
[…]
1.d. Principi de neutralitat tecnològica L’Administració municipal garantirà la realització de les actuacions regulades en aquesta Ordenança amb independència dels instruments tecnològics utilitzats, de manera que siguin la mateixa evolució tecnològica i l’adopció de les tecnologies dins de la societat les que determinin la utilització dels mitjans tecnològics que, en cada moment, siguin més convenients.
1. e. Principi d’interoperabilitat L’Administració municipal garantirà l’adopció dels estàndards d’interoperabilitat i vetllarà, tot respectant criteris de seguretat, adequació tècnica i economia de mitjans, perquè els sistemes d’informació utilitzats per l’Administració municipal siguin compatibles i es reconeguin amb els dels ciutadans i d’altres administracions. L’Administració municipal promourà l’ús del programari de codi obert en l’Administració electrònica.
(el ressaltat és meu)
El principi de neutralitat tecnològica queda (és?) aigüalit: Perquè ha d’anar l’Administració darrere de la societat, en aquest cas? Perquè no pot imposar uns criteris, unes condicions? Bé que ho fa en altres camps, des de les mides i materials amb que s’han de fer les carreteres a el lideratge en la implantació en la TDT… era la TDT una tecnología adoptada per la societat? Si en aquest cas es fa el canvi per unes suposades millores en els serveis proporcionats, no es pot ser igual de valent en d’altres camps?
Més encara si tenim en compte que qui més s’ha convertit en defensor d’aquesta neutralitat tecnològica han estat aquells que només s’hi han aferrat o l’han defensat quan han vist començar a tremolar el seu model de negoci, basat no només en la qualitat o característiques dels seus productes sino (i més aviat) en el fet de ser els únics capaços de llegir els seus propis formats de fitxers, productes tancats només compatibles (i no sempre) entre ells mateixos.
El següent principi, el d’interoperabilitat, en canvi, arregla en part les coses i fa menció de l’ús del programari de codi obert. Esperem que això no vulgui dir que es posarà Linux i Apache en uns quants servidors (i amb això ja es promou el programari de codi obert) o que s’ofereixin documents en format pdf (“compatibles”, llegibles, en diversos sistemes operatius)…
Haurem d’anar seguint la qüestió.
