Una editorial de La Vanguardia d’avui parla sobre la emergència d’un nou mercat de lectors, que pot ajudar a revifar la indústria del llibre.
El text, però, no parla tant de cultura o de lectura com de industria, mercadotècnia i operacions de mercat, i a sobre acaba rematant el fet que la industria del llibre està molt amenaçada per les noves tecnologies:
[…] Este fenómeno [els supervendes] en el que la calidad literaria de las obras no es la principal preocupación, lo que no significa que no la tengan, permite el fortalecimiento de la industria cultural y la potenciación de la industria del libro, tan seriamente amenazada por las nuevas tecnologías. Aunque sólo fuera por esta última cuestión, valdría la pena saludar la aparición de un fenómeno que revitaliza la lectura.
Si tornem a identificar cultura i lectura, amb la industria cultural o editorial, no anem bé (des del punt de vista de la indústria, què vol dir “fenómeno que revitaliza la lectura”? Un augment de vendes?). I que a sobre diguem que la qualitat de les obres literàries no és la principal preocupació, ja és un signe realment preocupant.
Segons el text, fent una novela sobre un tema d’interès massiu, i amb una bona operació de mercadotècnia, es pot crear un supervendes, és a dir, es pot col.locar un bon producte des del punt de vista de l’empresa, però potser que aquesta obra no sigui un recull de virtuts (vegi’s “El codi Da Vinci” o similars). És un error confondre la salut de la indústria del llibre amb l’índex de lectura, no és proporcional el fet que es venguin molts llibres amb el fet que augmenti el número de lectors: quan dels llibres comprats per Sant Jordi queden arraconats als estants, sense llegir? No parlem tant de lectura com de la creació d’un nou hàbit de consum, d’una data més per regalar productes, com pot ser el dia del pare, de la mare o, en aquest cas, del llibre: si no hi ha regal, no sembla que hi hagi cel·lebració.
I què tenen a veure les noves tecnologies amb tot això? Perquè normalment quan es parla de noves tecnologies hom acostuma a referirse als ordinadors, Internet, i aquestes coses… Realment si no hi hagués ordinadors i internet la gent llegiría més perquè no es baixarien películes o xatejarien o fins i tot escriurien blogs? O bé la gent seguiría fent com abans i llegint tant com abans?
Potser que si, que la industria del llibre estigui amenaçada, però no només per les noves tecnologies. La televisió, els valors i costums socials a l’ús i moltes vegades els propis productes de la mateixa industria també hi ajuden.
Comments:
pqs - Apr 3, 2006
Jo també vaig llegir aquella editorial i em vaig quedar glaçat! Confonia completament indústria i cultura. Em demano, com és possible que això succeeixi?
Dragoncete - Apr 4, 2006
Fins fa poc els llibres s’havien lliurat d’aquest tractament, pero ara.. ja passa el mateix que amb la música. Els supervendes i moda actual de llibres basants en la religió, conspiraciones i demés… són els OT de la lectura? Jo no crec que estigui gaire desencaminat, desgraciadament…
Manel - Apr 4, 2006
Serà que res escapa a la desesperada necessitat que té la indústria de trobar nous consumidors, nous forats on encabir-hi els seus productes? Cobertes les necessitats més perentòries del primer món, i apropant-nos a un punt de saturació en quant a oferta de tecnología, llum i color, encara queden petits racons que, fins ara, no oferien un especial atractiu econòmic. Està passant com amb el petroli, que a mesura que s’esgoten els pous de més fàcil accés es perfeccionen les tècniques d’extracció? A mesura que el (gran) mercat es satura, busquem nous forats per encabir-hi productes: indústria cultural, producció de material de fàcil consumició amb una pàtina d’erudició, i hi afegim produccions d’estrelles d’altres mitjans. Els grans perdedors: la cultura i els arbres.
