Avui m’he fet amb un exemplar de “Les històries naturals”, d’en Perucho. La veritat és que li tenia ganes, però se’m va escapar el dia que el donaven amb El Periódico, problemes de fer més d’una col.lecció d’aquests de diaris alhora (i és que la de còmics d’El País no està gens malament).

Tornant al tema, m’he fet, com deia, amb aquest llibre, i tant bon punt com acabi el que tinc ara entre mans, l’ataco. A la contraportada diu:

Esplèndida combinació de novel·la d’aventures, novel·la gòtica i novel·la històrica, amb una sàvia amalgama d’erudició i d’invenció conerteix la Catalunya de la primera meitat del segle XIX en matèria literària amb la introducció d’elements fantàstics.

Ium! A per ella!

Si és com els irrepetibles “Contes de l’Alhambra”, de Washington Irving, o com el “Manuscrito encontrado en Zaragoza”, de Jan Potoki, será un euro fantàsticament (ups!) ben invertit.

Comments:

pere - Jun 4, 2005

Igual? No, és diferent. Però és un euro ben invertit.

qwert - Jun 4, 2005

No sé… Sempre he pensat que “les històries naturals” és un llibre sobrevalorat. Li falla el ritme i no és pas el millor exemple de la tècnica de Perucho de combinar narració i erudició. En altres llocs aquesta combinació esdevé màgica i creadora. En aquest llibre, en canvi, a mi em sembla una mica feixuga i mal engiponada. Per mi que a Perucho li va faltar un bon conseller. Ja m’ho diràs.

Manel - Jun 5, 2005

Qwert, ja t’ho diré. Tot i que no he llegit res fins ara d’en Perucho, i per tant em faltaran elements de judici (o de comparació)… Ara, no em negaràs, com diu en Pere, que és un euro ben invertit. Sobrevaloració per sobrevaloració, segur que millor que els un inverteix a vegades, tot i sabent-ho, en segons quins best-sellers. I és que som els únics que piquem dues vegades amb la mateixa pedra, no?

Dafnis - Jun 2, 2005

No et sabrà greu llegir Joan Perucho: saber dosificar l’erudició no és fàcil i aquest autor sol sortin-se’n prou bé.

qwert - Jun 5, 2005

sí, sí, sí. Per un euro jo també me l’hauria firat. Llegeix-lo, és ver el que et diu Dafnis. I conta’ns-ho