Ha de ser difícil ser un motor de cerca, i no em refereixo pas a les empreses que els fan anar, els googles o bings o altres d’aquesta nostra xarxa, no…
Em refereixo a la humil peça de software que ha d’anar web per web, plana per plana, recollint informació, indexant-la, arreglant-la i entenen-la per posar-la a disposició d’altres que després en faràn vés-a-saber quin ús.
Aquests herois anònims de la xarxa han d’enfrontar-se, ara i adés, a legions de programadors web amb poca idea o menys ganes, a suposades empreses expertes en la web que després fan planes que fa por veure-les, a continguts que no tenen cap tipus d’organització ni ordre, a planes sense cap jerarquia ni metadades o que contenen tones de pseudoscripts generats per programes d’edició (que no se us passi pel cap modificar aquests codis a mà!), trucs gràfics que es carreguen l’ordre de la informació o suposats efectes gràfics espectaculars que la segona vegada que visites la plana et posen dels nervis…
Ei, que si, que fer una plana web maca, intel·ligible, que comuniqui molt, no carregui el navegador i sigui moderna i actual (concepte eteri on els hi hagi) no és fàcil, d’acord. Però de veritat costa tant fer planes web que compleixin amb quatre estàndars? Estem parlant de titols, de metadades, de mantenir un ordre dintre de la jerarquia de continguts (h1, h2, etc.) o de posar els elements allà on toca. Fixeu-vos que ja no demanem el compliment d’una AA o que es pensi en SEO, això ja és de nivell super-guerrer, està clar.
Total, que sí, que ha de ser dur ser un motor de cerca.
