A punt d’agafar vacances, qui més qui menys pensa en sortir o fer un viatge, conèixer d’altres terres i altra gent, tot i que no sempre ho podem fer. Viatjar, tant geogràfica com temporalment, ho podem fer també sense moure’ns de la cadira, amb un bon llibre a les mans. Aqui van unes quantes referències, per si voleu provar-ho. Totes aquestes tenen en comú que no només relaten un viatge o descriuen unes terres, també parlen de la gent que hi viu i dels fets, descriuen canvis i mostren opinions i sentiments dels autors, no són (per sort) simples guies de viatge:
“Corazón de Ulises”, Javier Reverte. Aguilar, 1999. Un viatge per alguns dels territoris del que fou el món clàssic grec (Grècia, Turquia, Egipte). Un bell contrast entre el que fou i el que és, entre el que queda i allò que ha marxat, una mirada enrera a la Grècia clàssica i una descripció de les persones que hi viuen actualment, de les converses que manté Reverte. Potser també un viatge al que ha deixat en tots nosaltres aquella cultura.
“Desde el Monte Santo. Viaje a la sombra de Bizancio”, William Dalrymple. Altaïr, 2002. L’autor segueix les passes del viatge de dos monjos bizantins a l’any 587, a través de tot el territori de l’antic imperi bizantí. Sorprèn veure el que queda de tot allò, descobrir un mosaic cultural molt més ample del que acostumem a veure, i sorprèn també comprovar com moltes tragèdies que sonen llunyanes no ho són tant, ni estan tan acabades com sembla.
“El tiempo de los regalos. A pie hacia Constantinopla”, Patrick Leigh Fermor. Península, 2001. El relat del viatge a peu que l’autor va fer el 1933, seguint el curs del Rin i el Danubi, des d’Holanda fins a Constantinoble (Istanbul). Preciós, detallista en les seves descripcions i romàntic en les imatges que pinta, erudit amb les notes històriques i enamorat del viatge que va fer, l’autor retrata una Europa que ja no és com la coneixem ara, un continent i uns països que tenen el mateix nom que els actuals, però que semblen estar molt més lluny del que realment ho estan en el temps. El llibre, a més, està escrit des del record, i, per tant, encara es fa més present la sensació de pèrdua d’un món que ja no tornarà. (Aquesta és la primera part d’una trilogia que comprèn tot el viatge).
Les referències són les dels llibres que he llegit, però em fa l’efecte que hi ha altres edicions dels mateixos títols.
Comments:
Dragoncete - Aug 1, 2005
Apale! T’agafo el relleu, la oficina seguirà al seu lloc quan torni, Commandant… Que passeu tots unes bones vacances! Una abraçada!
Pere - Sep 5, 2005
Una altra recomanació: “Viaje a Palestina”, de Luis Reyes Blanc. Una visió apassionada i crítica de la Jerusalem d’abans d’aquesta darrera intifada. L’autor coneix Terra Santa des de fa gairebé quaranta anys.
Manel - Sep 5, 2005
Gràcies per la nota, Pere. Li faré un cop d’ull. Sobre aquest mateix territori, però des del punt de vista històric, he acabat fa poquet “Israel, el somni o la tragèdia”, d’en Joan B. Culla. M’ha semblat interessant, també.
