Els aparells electrònics ens poden fer la vida i la comunicació més fàcil, poden ajudar a no gastar tant paper i a fer innecessaris desplaçaments i despeses, sembla que, en certa manera, ens poden ajudar a ser més verds…

Però tenen un cost: el dels materials amb què estan fets, el de la energia necessària per fabricar-los i per reciclar-los una vegada usats o fets vells… La mateixa voracitat del mercat i les companyies ens empeny a comprar cada vegada nous equips a canviar de mòbils i d’ordinador, de televisió, d’aparell de mp3, desant els antics, llençant-los o reciclant-los.

Les implicacions tant sobre el planeta com sobre poblacions o regions d’aquesta voracitat consumista poden ser brutals.

Ho arreglem ràpid, però: posem que son lliures de CFC, els marquem amb el punt verd o algun logo ecoamigable, i avall. No anem més enllà, ni ens plantejem els problemes en origen dels materials o del destí de la porqueria resultant…

No hi hauria manera, doncs, de marcar els aparells (o qualsevol producte) amb algun indicador de responsabilitat tant social com ecològica, una mena d’indicador ètico-ecològic? No val només marcar si el consum d’energia és baix (Classes A,B,C…, estrella EPA o d’altres) o si la fusta prové de boscos que no son selva verge: en un món on tot és traçable, on cada component se sap d’on ha sortit: foneria, mina, pou, país, fabricant, no es podria usar aquesta informació per crear bases de dades, etiquetes i eines que ens permetessin saber d’on vé cada cosa, com s’ha fet, i mostrar-ho de manera gràfica i entenedora, en un primer cop d’ull?

Com puc saber, per exemple, si em compro un portàtil nou, que els seus components provenen de fabricants responsables, que no s’explota ningú, quanta aigua i energia ha estat necessària per fabricar-lo, quins components s’han emès i quins productes residuals han quedat, quina despesa de transports o d’embalum genera, o quin tant per cent serà recuperable quan ja sigui massa vellet per usar-lo?

És una llàstima, perquè crec, senzillament, que no puc: massa interessos, massa competència.

Un marcador d’aquest estil no només indicaria les netedat del producte o del seu procediment de fabricació, també hauria d’implicar informació sobre la facilitat de la recuperació dels components i residus, tractaments o polítiques de millora, per exemple, i les pràctiques empresarials i la tan de moda responsabilitat social corporativa de qualsevol fabricant i associats, les polítiques dels governs implicats que permeten la exportació de residus o el tractament inadeqüat en països necessitats de divises.

Ben pensat, això podria suposar, si fos real, l’enfonsament de més d’un i de dos. També, potser, una presa de consciència real del que estem fent. Fins i tot, molt més simple i per començar, seria portar les regles de comerç just a nivell global.

Comments:

pqs - Nov 3, 2008

pq dius que hi ha massa competència? pot ser, precisament, el fet que hi hagi competència que les marques intentin diferenciar-se via l’etiqueta “eco friendly”. no?

Manel - Nov 3, 2008

Si, podria ser una lectura. Però crec més aviat que la competència farà que s’intenten diferenciar unes d’altres treient nous productes, venent més i menjant-se mercat unes a altres, tal i com fan ara, que no pas que intentin diferenciar-se per la seva consciència. Potser haurem de ser més les consumidors qui fem pressió per aconseguir una etiqueta d’aquest tipus o, fins i tot, que ens organitzem per crear-la.