Avui la premsa torna a parlar de Quaero, el nou cercador europeu.

Això sí­, tot i que parlen del mateix, sempre hi ha allò del got mig plè o del got mig buit, depèn d’on ho llegim:

Sembla que la cosa ja comença a a tenir fins i tot una data de presentació, a principis del mes vinent.

Les dues noticies fan referència al número de pàgines que indexarà, però cap parla de com es presentaran les dades, en quins formats de fitxer podrà buscar informació, com es serviran les dades i es farà la classificació de les pàgines… Caldrà estar més atents a aquestes caracterí­stiques que no pas al volum d’informació inicial indexada, que aquesta ja pot anar incrementant-se posteriorment. Corregir, en canvi, uns resultats inicials no gaire correctes serà més difí­cil, potser per allò de que la primera impressió és la que queda…

I, mirant-ho d’una mica més lluny, aquest projecte havia de fer de contrapès de la superioritat (o dominació, diguin-li com vulguin) nord-americana a la xarxa, havia de marcar un referent europeu, oferir un punt de la nostra identitat cultural. I una de les caracterí­stiques culturals europees més destacades és la gran varietat de llengües del continent: farà honor aquest projecte a les declaracions polí­tiques inicials i presentarà interfí­cie en diverses llengües? Tindrem un Quaero en català? O ens quedarem amb un pam de nas (com passa a les institucions europees) i només hi haurà anglès, francès, alemany i algun més…? Com implementarà el fet de treballar sobre una base multilingüistica: serà un agregador de resultats en diversos idiomes o presentarà respostes multilingües per una consulta?