Tothom parla del metavers, però encara no sabem ben bé què és ni com ens afectarà. No seràn ulleres de realitat virtual, ni versions modernes de Second Life, ni granges d’humans jugant a jocs 3D, enganxats a mons imaginaris, ni només blockchain o criptomonedes o NFTs absurds. Potser hi haurà coses d’aquestes, però no serà només això.

Encara s’està construint, i no hi ha res definit. Pals de cec d’empreses i governs, i milions i milions invertits en endur-se l’aigua cap al molí propi, propaganda i molt de fum, intents de posar-se a la capçalera de no sabem encara què, de no perdre no sabem quin tren.

Si sabem, però, un parell de coses:

1. El metavers no serà obert.

La internet inicial es va definir a partir d’universitats i institucions públiques, amb la idea de compartir coneixement i amb estàndards oberts, el que ens ha permès arribar on som ara, en ús i penetració, en desenvolupament i en aprofitament, malgrat la conversió d’un suposat territori lliure inexplorat en un conjunt de jardins tancats, que donen serveis “gratuits”.

El metavers no serà això. El metavers l’estan definint les empreses en el seu benefici propi, i serà una lluita de gegants per imposar-se uns sobre els altres. I, sobretot, no es farà sobre uns estàndards, oberts. És clar que hi haurà APIs per tal de poder-se connectar, i enviar dades i recuperar-ne algunes altres, però una cosa serà oferir connectivitat i una altra és basar-se en estàndards oberts.

Si del que es tracta és d’obtenir més beneficis, de saber més de nosaltres, les APIs no son eines només de connexió: son eines d’entrada de dades: de les que enviem, i de les metadades que es recopilin de les peticions de dades que fem (quines son les dades més demanades? Qui les demana? Quin perfil té?)

2. El metavers serà una extensió de l’economia extractiva

Les empreses millor posicionades per construir-lo son les tecnològiques, les que millor ens coneixen i les que més dades tenen de nosaltres. Però ara mateix només tenen dades detallades del nostre moviment i interessos al ciberespai, i molt limitats al món real. Però que passarà quan també tinguin coneixement del món físic que ens rodeja? Estarem totalment perfilats, i la matriu de dades sobre nosaltres serà gairebé total. L’adquisició de Roomba per part d’Amazon no és casual, és el lligam perfecte entre el món digital i el món físic.

Ja no només sabran que fem, llegim, diem, busquem i comprem, sabran també què tenim i com ho tenim. I segons com tinguem la casa, com sigui de gran, com la tinguem ordenada o el que tinguem pel terra, sabran més com som i ens oferiran coses encara més “necessàries” per nosaltres.

La clau no és que el metavers no sigui útil, i que no aporti beneficis. Els aportarà, segur, i la connectivitat de tot plegat pot tenir immensos beneficis a nivell social, sanitari, informatiu i d’altres. Però si el metavers es construeix a partir d’eines privades i d’interessos privats, sense regulació pública i sense garanties de l’ús de les dades obtingudes (i les empreses més ben posicionades per construir-lo són americanes i xineses)… bé, serà sobretat una eina més d’extracció de les nostres dades, si seguim amb el concepte d’economia que tenim ara mateix.

Tirant de conceptes “frikis”, tant de bò el metavers acabi essent la connexió entre el món real i la noosfera, i no acabi tancant la matriu.