Els nens tenen la mirada oberta i sense prejudicis d’aquell que ho té tot per aprendre, la impaciència de la immediatesa i la capacitat de meravellar-se per tot allò que és nou, però salten d’una cosa a una altra i els costa veure el resultat a llarg termini d’un esforç.

Els adults tenim la ment estructurada, la paciència de l’aprenentage i la constància que dóna la experiència, però tenim coneixments i idees molt establertes, una mirada molt dirigida pel que sabem i volem i la capacitat de meravella moltes vegades atrofiada.

Seria fantàstic poder combinar la perseverància i la saviesa de l’adult amb la mirada oberta i meravellada d’un nen, poder gaudir d’allò que fem o que ens trobem cada moment, i alhora ser-ne conscients: mirar com un nen, pensar com adult.