Els presoners del mite de la caverna de Plató no són conscients del món real que els envolta, viuen només pendents de les ombres que altres els projecten, confonent imatge amb realitat: l’al·legoria de Plató ens dibuixa persones presoneres de les imatges, i de les percepciones (subjectives) que tenen d’elles, imatges que son fetes a base d’ombres projectades per altres persones.
L’explicació clàssica ens relaciona el mite amb el món de les idees i l’assoliment del coneixement, l’esforç i la llibertat associada.
Però i si ho portem al nostre món, sobresaturat d’informació?
- Serien les ombres projectades per altres les diferents bombolles informatives on vivim?
- Serien les persones que mouen les ombres els algoritmes que decideixen què veiem?
- Seríem nosaltres els presoners que ens pensem que tenim el coneixement i ens fa por allò conegut?
- Serien les nostres percepcions de les ombres la nostra sensació d’informació?
En el mite, a més, els presoners estan encadenats, no es poden moure; en el mite modern, el tecnològic infoxicat, encara tenim la possibilitat de moure’ns, fins a cert punt, per poder projectar també ombres que s’ajustin a allò que veiem, perquè nosaltres projectem també les imatges que volem. Imagineu que tenim no només un foc a la caverna, si no diversos, que fan diferents ombres, i podem fer diferents ombres de nosaltres mateixos, adaptades a cada foc, ombres que els altres presoners també tindran en compte alhora per adaptar-se i imitar-les.
Sembla, prou sovint, que no només som presoners sense saber-ho, si no que hi participem gustosament. El mite de la caverna amb realitat augmentada.
