El debat sobre el canvi als mitjans de comunicació, sobre els nous canals d’informació a l’abast del públic, ja fa temps que durà i segurament encara en tenim per estona.

Aquest debat, però, moltes vegades s’enfoca en termes de quin mitjà és més fiable, quin té més immediatesa, els filtres que es poden establir, la frescor, la qualitat dels continguts… és a dir, sembla més enfocat a veure quin dels dos mitjans és millor: el periodisme i els mitjans tradicionals (diaris, televisions, etc…) o els blogs, podcasts, etc…, les fonts directes d’informació a la xarxa.

Aquesta competència, a més, fa que els diaris busquin noves formes de participació del lector, des de comentaris a les noticies, usar les estadístiques per veure quines són les notícies més interessants, destacar les paraules que més interessen, o permetre que els propis lectors facin de “periodistes”, com s’està experimentant últimament a mitjans tradicionals…

Es parla també de la pèrdua de pes dels mitjans tradicionals en front d’aquests nous canals de comunicació, i aquí l’ecuació es complica: els mitjans de comunicació són negocis que tenen en la publicitat gran part dels ingressos, menys lectors vol dir menys difusió i això vol dir menys ingressos també (en l’esquema tradicional).

Però aquesta pèrdua de pes és deguda només a la irrupció de blogs, podcasts, etc…? O això ha estat només el que ha fet vessar el got? Son realment aquests mitjans tant fiables com ells mateixos diuen (o ens venen) moltes vegades?

En un reportatge d’avui d’El Pais on parlen d’Internet s’hi troben unes quantes errades…. considerables:

  • podcats –> podcasts
  • la enciclopedia Wiki -> Wikipedia
  • YourTube -> YouTube
  • programas operativos abiertos Linux -> aiguabarreig de conceptes difícil de traduir: parlen de linux, del sistema operatiu, dels programes de codi obert, o de tot plegat?
  • Valle de la Silicona -> Silicon Valley, aquesta sí que no té desperdici

Si en un sol reportatge es colen tants errors, que no es pot colar en la resta del diari? Que no s’haurien de revisar els continguts? El problema no és que hi hagi tants errors en un sol reportatge, és que en d’altres àrees pot passar el mateix, des de geografía a història passant per política…

No pot servir Internet als diaris per millorar la qualitat del seu contingut? Això sol ja farà molt més pel manteniment del seu públic i pel seu crèdit com a font fiable que molts debats sobre fiabilitat.

Comments:

pqs - Jan 5, 2007

El de la silicona és un clàssic. El vaig veure per primer cop als subtítols del film PI de darren aronovsky

marinetix - Jan 1, 2007

N’hi ha per fer un blog específic!!! No ho descartis… ;-) El de podcats tampoc no té perdó de déu… Costa de dir i tot! Miau!