Arreu del món s’aixequen murs per intentar aturar fluxos de població no desitjats, per separar comunitats: entre la Índia i Bangladesh, a la frontera mèxico-americana, a Ceuta i Melilla, entre Israel i Cisjordània, entre les dues Corees o d’altres ja caiguts com el de Berlín…
Però aquests murs no son més que pegats temporals, solucions momentànies d’estadistes que s’ho miren tot a través d’un mapa, que creuen que es pot dibuixar sobre el terreny una línia tan clara com la d’un mapa.
Sota l’excusa d’aturar el terrorisme o la immigració no desitjada, s’aixequen barreres entre comunitats, es trenquen fluxes de comunicació i econòmics, i s’amaga, a vegades, la incapacitat tant de dirigents com de pobles de conviure plegats. Intents de solucions senzilles que no arreglen res, que potser fins i tot ho espatllen més, això sí, separadament.
El problema és que tots els murs acaben caient. Així, perquè construir-los? Perquè no buscar solucions no tan visibles però que durin més i no fereixin tant?
Comments:
Manel - Apr 1, 2009
Joan, En nom de res, crec. Potser no son més que el reflex dels murs mentals d’aquells que tenen poder per materialitzar-los. Quants n’hi deu haver que tinguin els mateixos murs al cap, però que no poden aixecar-los i, sobretot, quants n’hi deu haver que no en voldrien? I tens raó, els murs no són només de pedra, aquests son els visibles, però quants d’altres que no veiem no hi ha, no els tenim interioritzats?
Joan - Apr 5, 2009
En aquest temps de la globalització, els murs semblen una obra caduca abans de construir-se. Hi ha qui aixeca murs de formigó per tallar el pas a les persones. I també hi ha qui vol posar murs al tràfec d’idees: per què TV3 i el Canal 9 s’han de limitar a una comunitat autònoma si pot interessar a molts més televidents? Per què ETB no s’ha de veure a les províncies basques fora de la CAV? En nom de què aquests murs? Del progrés? De la unitat? Del cosmopolitisme? De la pau? En nom de què?
