Fa uns mesos vaig deixar d’usar aplicacions de la web 2.0 per tornar a les aplicacions d’escriptori i a un domini propi, recuperant així part del control perdut.
De bon principi la idea era usar aplicacions d’escriptori i sincronitzar la informació de les aplicacions entre les diverses màquines que uso, però això ha resultat ser una tasca incòmoda i no sempre amb els resultats esperats, així que he tornat a la xarxa, però en un espai propi: tot i seguir gestionant el correu al Thunderbird, mentre estic fora de la meva màquina el miro via web dins d’aquest mateix domini, i també hi tinc algunes aplicacions web d’ús particular, com la lectura de rss (amb Gregarius).
Però tot això no deixa d’estar en un servidor que-no-sé-on-para, i amb una varietat de programes, serveis i repartiment de dades que no em convenç: part a la web, part a l’escriptori: l’ideal seria poder tenir un servidor a casa on m’hi pogués connectar per gestionar la meva informació via web tant des de fora com a la xarxa interna (la ubiqüitat del 2.0 però localitzada físicament: accés web al correu, i gestió via imap des de la xarxa interna, per exemple), i, fins i tot, que pogués servir de repositori de fitxers, fotos, etc., crear-me un núvol propi per poder-hi accedir des d’on em convingués i quan em convingués, però mantenint la informació més centralitzada i accessible que ara.
Per això no em cal una gran màquina: amb una caixa petita, silenciosa, i de poc consum ja en tindria prou (no calen grans accessoris multimèdia, ni potència gràfica ni res per l’estil): connectada al router, servint fitxers i allotjant un servidor de correu ja faria… (li tinc posat l’ull al fit-pc, que sembla que s’adapta perfectament a aquests requeriments i que algú ja l’ha fet servir per coses similars…)
Seria interessant tancar el camí: de la web 2.0 exterior a l’escriptori, i de l’escriptori a un núvol propi que el complementi.
Comments:
Versvs - Dec 1, 2008
Hola Manel, Me parece acertadísima tu reflexión. Yo estoy ahora mismo en ese paso intermedio (todo gestionado en mi servidor, que no sé dónde anda). Lo ideal sería tenerlo todo en casa, pero eso para mí resultó ser un problema hace unos años. Yo antes tenía mi propio servidor en casa: ahí corría mi blog, mi correo, un espacio sftp, … al final (supongo que por falta de espacio) me superó el tener el pc todo el día arrancado. Era un ruido adicional que a la larga me ganó. Pero cada vez que veo cómo estoy ahora sé que la solución pasa por (en mejores condiciones) volver a eso. Me gusta que hables de nubes porque muchos estamos en eso de “redistribuir” la nube. Hacer miles de nubes pequeñitas en las que acoger a tu círculo. Un saludo.
pqs - Dec 1, 2008
Posats a imaginar, aquí teniu els meus dos grans de sorra: * que tot depengui d’una màquina no és excessivament interessant, ja que si un dia ens quedem sense llum a casa, el nostre núvol caurà. Ergo, no es tracta d’un núvol. Fa un temps que utilitzo Dropbox. Dropbox és un servei que sincronitza una carpeta del propi ordinador amb els servidors de Dropbox (que, de fet, són un compte d’Amazon S3). Dropbox també desa versions dels fitxes. El millor (a diferència de git o bazaar) és que tot es realitza automàticament. Quan un fitxer és modificat, dropbox puja al servidor la part del fitxer que ha estat modificada i en registra una nova versió. El gran avantatge de Dropbox és que un pot ser al núvol emprant aplicacions d’escriptori. Per exemple, ja quasi no utilitzo Google Docs, pq tinc una carpeta de dropbox amb els meus documents .odt (alguns dels quals compartits amb altres persones que tenen comptes de dropbox). No utilitzo una wiki a la xarxa. Uso tomboy que sincronitzo amb una carpeta local (que és dins de la carpeta Dropbox). Una wiki alternativa, són fitxers de text desats dins d’un compte Dropbox. Fins i tot vaig arribar a tenir el .mozilla-thunderbird sincronitzat via dropbox. Podria continuar fins a l’infinit. El que és interessant no és tenir aplicacions al núvol. És tenir els propis fitxers sempre disponibles. Així, el que necessitem és un dropbox lliure i que no depengui d’un servidor central. Jo em demano, no seria possible tenir un Dropbox p2p? És a dir, no seria possible tenir una mena de dropbox que distribuís els fitxers en una serie d’ordinadors registrats? Per exemple, podria tenir els meus fitxers desats automàticament en una xarxa redundant formada pel meu ordinador de la feina, l’ordinador de casa i, per exemple, l’ordinador del meu pare, que és a menorca. Els meus amics, haurien de poder també emprar el meu ordinador per al seu “núvol”. Tot hauria d’anar xifrat. En resum: * Sistema p2p * Que sincronitza i versiona fitxers de manera automàtica. * Que no necessita un ordinador central. * Que distribuieix les dades per una serie d’ordinadors de confiança. * Que xifra les dades * Que permet que amics meus afegeixin els meus ordinadors al seu núvol personal per tal d’augmentar la redundància. Això sí que seria un núvol!
bitsenbloc » Blog Archive » Internet al núvol, personal i sense ordinadors centrals - Dec 1, 2008
[…] és un comentari que és posat en un article den Manel Guerra sobre la informàtica al núvol (cloud computing). Posats a imaginar, aquí teniu […]
pqs - Dec 1, 2008
Si no ho recordo malament, crec que en algun moment he vist solucions de backup (però no de sincronització) que funcionen, més o menys, així.
Manel - Dec 2, 2008
Versvs, me gusta la idea de miles de nubes pequeñitas en vez de un gran nubarrón. se acerca más a la idea de la conversación distribuida entre blogs o a la rmd vs twitter, por ejemplo. El problema de estas cosas es que las aplicaciones del nubarron son, en gran medida, fáciles para el usuario final, un par de clicks y todo hecho, en cambio, si te quieres hacer tu propia nube todavía necesitas algo de bricolaje y, seguramente, algo de dinero para ponerle nombre a la nube. Quizás por ahí habrá que atacar en el futuro, pero eso se va de esta conversación. Volviendo a lo que tu decías, una máquina como el fit-pc, silenciosa, de poco consumo y con lo justo para hacer de servidor casero, puede empezar a ser la solución hardware, luego habría que considerar si interesa más tener en la nube datos + aplicaciones o sólo datos… (al hilo de lo que dice pqs).
Manel - Dec 2, 2008
Pere, Efectivament, si se’n va la llum, el núvol es desfà, segurament si un vol ser molt purista cal afinar la idea: un SAI? bateries alimentades per llum solar? Vés a saber… De tota manera, la solució hardware crec que depèn del temps: potser no es trigarà gaire a trobar una màquina que consumeixi tant poc que pugui estar alimentada per energia fotovoltaica amb acumuladors nocturns, per exemple (si, ja ?e que és tecnoficció ;·) El que és realment interessant és cap a quin esquema cal anar, què ha de tenir el núvol: * dades i aplicacions, com Google i altres proposen i com OpenGoo dóna com alternativa? * només dades i accés des de l’escriptori a les dades? * Cal que el núvol estigui en un únic servidor o bé distribuit, com tu dius (jo no hi havia pensat, en això!) De tota manera, la xarxa p2p que tu proposes també hauria d’assegurar que algun del diferents ordinadors esta encès en tot moment… (sent ordinadors personals, pot ser que en més d’un moment coincideixin tots tres tancats…) I si tinguessim una xarxa p2p de servidors personals, una mena de “cloud computing p2p”? Això permetria que cadascú pogués tenir el núvol com li sembli, redundat a diversos llocs, assegurant la disposició del mateix… Com ho veus?
pqs - Dec 2, 2008
El que jo penso, és que si no hi ha redundància, no hi ha núvol. Una màquina no és un núvol.
Versvs - Dec 2, 2008
Puedo decir que yo también uso Dropbox (aunque visto lo que explica Pere, hago un uso muuuucho menos intensivo) y es maravilloso… o lo sería, si fuera libre. Si en vez de “servicio” fuera “producto”. Dropbox es fácil de usar, también para el usuario final. Yo lo uso para muy poco, pero me parece una buena herramienta. Sobre si una máquina es nube o no, pere vuelve a acertar, pero a mí no me preocupa tanto eso mientras no esté en casa. Por ej., yo viví eso de que se te fuera la luz y te quedaras sin máquina. Me pasó el primer día… de los 15 que pasé en Londres. Fue desagradable (blog,mail,todo offline) y a mi regreso contraté un hosting externo. Así de sencilla es la explicación.
Manel - Dec 2, 2008
Estic d’acord, Pere: una màquina no és un núvol, per això parlava d’una xarxa p2p de servidors personals, perquè entenc que estaran sempre oberts, no com un ordinador personal; així encara que tinguis una xarxa petita, sempre podràs tenir servei… De tota manera, li he fet un cop d’ull a Dropbox i pinta molt, molt bé! Versvs, ése es el punto flaco: el no tener la infrastructura necesaria para el correcto mantenimiento del servicio. De ahí que, de momento, sea más seguro un hosting externo. De momento. ;·)
pqs - Dec 3, 2008
Dropbox ha canviat la manera com treballo amb l’ordinador. Ja no puc prescindir d’ell. Tinc sincronitzats els .bashr, .emacs.d i tots aquests, tinc sincronitzat el tomboy, els fitxers que més utilitzo, etc. El control de versions ja m’ha salvat la vida més d’un cop.
Eqhes - Jan 1, 2009
Hola, Jo faig servir Mozy (edició “Home”), que és molt semblant a DropBox; et permet triar quins directoris vols que es copiîn al servidor y accedir-hi via web o des de diferents plataformes mitjançant un disc dur virtual. Per editar el documents, mirar els RSS o el correu o, en definitiva, fer altres tasques més enllà de guardar arxius a un servidor, es pot fer servir quelcom com eyeOS. Hi ha dos formes de fer-lo servir: com a servei o com a producte, y és software lliure, així que podeu “remenar-hi” tant com vulgueu ;). Salut!
Bocados de Actualidad (78º) | Versvs - Aug 4, 2013
[…] a la nube, Manel Guerra apuesta por tener sus propias aplicaciones online. Cada vez somos […]
