A la 2a. trobada de blocs terrassencs vaig sentir en Saül Gordillo parlar sobre la conveniència o no d’establir un codi ètic per als blocs, tema que ara s’ha debatut en una taula rodona a la Catosfera 08. Juan Varela i Vicent Partal (apunts previs: 1, 2), ponents en aquesta taula, han esmentat la seva opinió contrària a l’establiment d’un codi d’aquest tipus, cosa en la que estic d’acord.
Intentar establir un codi ètic o un segell de conducta per un mitjà d’expressió com son els blocs és voler posar portes al mar. Els blocs son un mitjà totalment personal: reflecteixen les opinions d’algú, la seva visió del món i la realitat, vist així, el codi ètic no ha d’anar lligat al bloc, si no al propi blocaire.
Des d’un punt de vista periodístic, o dels blocs com a mitjà, pot tenir un cert sentit la creació d’aquest codi, però com s’estableix, com s’hi adereix un, com es garanteix el continu compliment, o qui decideix si s’acompleix o no? No és entrar al terreny del “políticament correcte”, perdre espontaneïtat i establir controls?
Els blocs, a més, cada vegada son més un aglutinat en diferents mitjans d’un mateix emissor. Com establim, doncs, un segell de conducta per un bloc que és el reflex d’un perfil digital, que és un canal d’emissió continu? Cada vegada més, els blocs incorporen no només articles i comentaris als articles (esquema clàssic), si no d’altres canals: microbloggings com twitter o jaiku, imatges des de flickr o picasa, vídeos des de youtube o jumpcut, xarxes distribuïdes de difusió com la RMD o blogrolls dinàmics com feevy, on es veu el contingut d’altres blocs dins del nostre, comentaris o converses que es desenvolupen pel propi autor en d’altres llocs (cocomment, per exemple)… què hem de fer? Aplicar aquest codi a tots aquests llocs, també?
No, decididament: si els blocs poden ser un canal continu d’emissió de diferents informacions emeses per la mateixa persona o d’altres de confiança, el codi ètic o de qualitat no s’ha d’aplicar al mitjà, ans a l’emissor d’aquest mitjà, i és el propi emissor qui ha de valorar aquests criteris, qui dicta la seva pròpia “línia editorial”.
Emet continguts de qualitat, propis o d’afins, i la valoració positiva sobre els teus continguts vindrà donada directament per la comunitat.
Comments:
Núria Masdéu - Jan 3, 2008
Un dels aspectes que van apuntar en Vicent Partal i en Juan Varela és que és important que no girem la truita nosaltres mateixos: que exigim el que els mitjans tradicionals sí que han de complir de codi de conducta i ètic, més que no pas discutir ara per ara si els blogs han d’adsciure’s a un codi ètic. Jo, si de cas, ho entendria més aviat com un segell de qualitat… però està clar que seria difícil el consens…
Manel - Jan 4, 2008
El problema d’aquest codi o segell de qualitat seria com aconseguir-lo i com es valida el seu compliment: qui te’l dóna? Et poses tu l’enganxina? I qui valida que l’acompleixes, un comitè de savis o blocaires experts? Sota quins criteris, donada la immensa diversitat de temes i estils d’escriptura? Crec que és millor aplicar regles bàsiques d’educació en una conversa (no cridar, no faltar al respecte, per exemple) i raonar allò que és diu. I si pot estar ben escrit i es parla de temes que t’interessen, encara millor ;·)
marinetix - Jan 4, 2008
Els segells, els codis i totes aquestes coses que se solen comprar amb €, que se’ls quedin les institucions, empreses i administracions públiques… L’autèntica blogosfera, l’espontània i genuïna, ho és perquè no està encotillada en cap codi. Que continuï així, doncs! Una abraí§ada
Manel - Feb 5, 2008
Tu ho has dit, Nètix: Espontània, que no està encotillada: crear un codi seria posar límits a aquesta espontaneïtat, canviar l’essència dels blocs, no trobes?
