Algú hauria d’explicar al Dr. No i als seus compinxes que la Constitució no s’ha de fer servir de barrera o de tapadora per tot allò que no ens agrada.
Els mateixos que la tenen per sacrosanta, inviolable i immutable, els que la lloen com el més preuat dels tresors del nostre estat, són els primers que la rebaixen i la fan servir per posar-la davant de tot allò que no els agrada per intentar treure-s’ho de sobre.
Un estatut que no agrada, una llei de matrimonis homosexuals que no agrada? Intentem colar-ho com inconstitucional i problema resolt, la rebaixem al paper de paret, de mur, i llestos.
Aquests que s’omplen la boca de Constitució i es converteixen en els seus més ferms defensors, haurien d’intentar comprendre l’esperit que hi ha al darrere, el que significa, i no llegir-la només com un conjunt de normes inmutables.
La Constitució hauria de ser el marc de referència on ens movem, un marc flexible, i no pas les barreres que ens constrenyen i no ens deixen avançar ni evolucionar.
