El passat dimecres, escoltant la ràdio, van donar la notícia que havien trobat, en un ascensor i embolcallat de papers, però en bon estat de salut, el nadó que tres dies un dia abans havien segrestat d’un hospital.
Van ampliar la informació dient que la mare havia deixat el nadó a cura d’una desconeguda que s’havia guanyat la seva confiança, mentres anava a fer una cigarreta. Aprofitant-ho, la desconeguda va marxar amb la criatura. I van acabar la notícia afegint que la desconeguda era d’ètnia gitana. Si la cosa acabés aqui, un es queda amb la idea d’un final feliç i d’una gitana dolenta que roba nens.
Estereotip dels gitanos dolents, que roben.
Al dia següent, mentres faig el cafè, veig a “La Vanguardia” una foto de la família i tot el cas més explicat. Sorpresa.
La família del nadó també és gitana. La mare és paia i el pare gitano. Ara, des del punt de vista d’un paio, ja s’entén més que la mare confiés en la gitana. Ella també en té, de familia gitana.
Però això a la notícia que jo vaig sentir ahir no ho van dir. Comento això perquè no vaig ser només jo. El company que hi havia amb mi també es va endur la sorpresa, tampoc ho sabia, que la familia era gitana. Suposo que si hagués vist la notícia per televisió, no hagués tingut aquesta sensació.
Però quantes vegades un comentari innocent o una notícia incomplerta, com el de la ràdio, que només explica part dels fets, no pot fer que aquests no s’entenguin bé, no pot tenir reaccions inesperades o fer que es sumin unes gotetes més a les imatges sobre gitanos lladres o qualsevol altre estereotip que volti? No s’altera la realitat viscuda i no pot fer també que s’alteri la realitat per venir?
