Tot just acabo d’escoltar l’audiència papal als mitjans de comunicació, i Francesc I m’ha sorprès: les mencions a la pobresa, l’explicació del perquè del nom escollit (i la no casual anècdota esmentant el bisbe de Sao Paulo), l’ús de l’humor (l’acudit sobre la companyia de Jesús) i la menció directa als periodistes i la seva feina, el símil entre periodistes i Església…

Res no és casual en un discurs com aquest i, segurament, pot donar molt de si en una relectura molt calmada, però així, a rajaploma, ja és indicatiu de les intencions i de l’estil del nou Papa vers l’Església i la manera de comunicar, crec. Nous aires, realment?


Comments:

JoanBGS - Mar 6, 2013

Hola! Efectivament, tots aquests detalls són molt significatius. Ara bé, d’un dia per l’altre, Msr. Bergoglio s’ha trobat que no pot agafar el metro, anar a comprar, fer el sopar ni visitar la parantela ni acomiadar-se dels amics i col·laboradors de Buenos Aires. I que de cop, totes les seves idees i gestos tenen repercussions mundials. Res no és casual, però no hi ha hagut temps per a planificar-ho tot!

Manel - Mar 0, 2013

Segur que tot no, Joan. Però els missatges, els gestos (la sortida avui de missa per saludar), el llenguatge… tot és un canvi vers anteriors maneres de fer. Segur que pot haver-hi improvisacions, però crec que en Bergoglio devia tenir molt clar on es ficava, des del primer moment. I ara ja no li caldrà agafar el metro, això és segur ;·)