L’Open Data té un gran potencial de beneficis tant econòmics com socials, encara que actualment no acabi d’arrencar.
La seva potència rau en la possibilitat de generar informació i coneixement, però per això s’han de tenir totes les dades: si volem que l’Open Data sigui molt més profitós del que és hauríem d’aconseguir que els únics que ofereixen dades en obert no siguin les administracions o els ens públics com a norma més habitual.
La combinació de dades de domini públic de les administracions amb dades d’empreses d’alguns sectors d’interès públic (energia, salut, educació, construcció, transport o finances, per exemple) podria ajudar a entendre molt més bé el funcionament de la societat, de les necessitats i fluxos econòmics, i a generar moltes més oportunitats de negoci: creuar dades de població amb estadístiques mèdiques, indicadors socio-econòmics amb dades de transport o atur, desplaçaments per hores i distribucions geogràfiques, per posar algun exemple, pot ajudar no només a preveure necessitats d’actuació i inversió de recursos públics, sinó a generar noves oportunitats de negoci o fins i tot a revisar si s’estan fent correctament inversions i planificacions, és a dir, la gestió de la cosa pública.
Així, una implicació dels diferents actors que gestionen dades (les nostres dades) amb l’Open Data comporta directament una millora de la transparència i del govern i un major control del que es fa amb la nostra informació (o com a mínim, la possibilitat d’un major control).
Temps doncs de començar a pensar en què no només l’administració obri les seves dades, sinó també que ho facin les empreses.
