La nova tecnologia P4P per accelerar la descàrrega de continguts compartits a la xarxa pot no ser tan bona com la pinten.

Aquesta tecnologia en proves accelera les descàrregues entre usuaris de manera notable, basant-se en el concepte de proximitat dintre d’una mateixa xarxa: d’aquesta manera, es prioritza la cerca i els intercanvis entre els components d’un mateix proveïdor, que se suposa que internament ha de tenir unes velocitats superiors als enllaços entre els operadors (de fet, és com si apliquéssim -d’una manera una mica barroera- el concepte de proximitat geogràfica o de veïnatge: sempre trigarem menys a portar una cosa de prop que no de lluny).

Però això, que a priori sembla bo, pot no ser-ho tant: els ISP poden tenir accés a les dades de transmissió, fins i tot prioritzar tràfic segons els continguts o bé fer que sigui un servei de pagament, castigant fins i tot els que no l’usen.

Les operadores no estan interessades en una tecnologia d’aquest tipus perquè si: pot fer que puguin treure beneficis de la compartició d’arxius, fins i tot establint-se elles mateixes com a proveïdores de contingut, i pot fer que entrin a controlar un tràfic que, ara per ara, se’ls escapa de les mans, fins i tot pot tenir beneficis a l’hora de captar nous clients: accediu a la xarxa amb nosaltres, que tenim més usuaris que els altres i tindreu més continguts i més velocitat de baixada… (l’argument de Telefònica per telefonia mòbil, de fet).

El problema no és, per tant, que les operadores tinguin informació nostre sobre els continguts que descarreguem, sino l’ús que en faran d’aquesta informació: com diu Antonio Ortiz a error500, la conjunció de les proveïdores d’accés amb els productors de continguts que cerquen “pirates” pot arribar a establir un control molt més efectius sobre els continguts que circulen a la xarxa, tal i com segurament desitjarien les grans productores.

Sigui com sigui, també hi ha una alternativa que fa el mateix però sense donar informació a les operadores: ONO, un plugin per Azureus que troba els usuaris més propers a tu en el moment de fer una descàrrega i, per tant, et dóna unes velocitats més ràpides.

Caldrà veure l’acceptació del plugin, o si surten tecnologies similars però no subjectes a cap control o possibilitat de centralització, i que assegurin la llibertat de flux de les dades.