Al bloc d’en David de Ugarte m’assabento que ja estan a punt uns nous models d’Iliad, amb pantalla més gran i més possibilitats de lectura i de compartició de documents entre dispositius.
L’Iliad és el lector de llibres més proper a la idea de disposar d’una biblioteca lliure i pròpia, compartida amb d’altres, amb la teva xarxa de confiança, i amb la possibilitat de fer bricolatge sobre la máquina: afegir-hi comportaments, particularitzar-ne d’existents. Vist així, l’Iliad no és només un lector de llibres, és també una plataforma per establir una biblioteca compartida, o fins i tot una taula de treball comú.
D’altres lectors de llibres, com el Kindle d’Amazon o el presentat per E Ink Corporation no fa gaire, preveuen comportaments totalment diferents. Sota una aparença similar, són dispositius tancats, simples proveidors de serveis. Lligats a una xarxa concreta, només es poden descarregar els continguts des d’aquell origen i en funció del que el proveïdor t’ofereixi, siguin llibres o continguts com diaris electrònics o fonts rss. En aquest model, passem a ser consumidors d’informació, informació per la qual hem de pagar (fixeu-vos que el Kindle, en aquest sentit, està molt ben estudiat: veus un llibre a Amazon, pot estar bé, costa menys i en un minut ja el tens al dispositiu. Potser sense aquesta immediatesa no l’haguessis comprat: compra compulsiva?) La facilitat d’ús dels serveis comporta un ús que potser d’altra manera no el faríem.
És veritat que, inicialment, l’Iliad és molt més car que la resta de models, però cal valorar si realment aquest preu més baix inicial no acaba pagant-se a la llarga amb suscripcions a serveis i compres massa ràpides, econòmicament parlant, i si aquesta monitorització de les nostres compres i lectures no afecta també a la nostra privacitat. Els dispositius associats a serveis específics de continguts (ja siguin kindles o ipods) no son més que extensions del quiosc o la botiga de música a la nostra butxaca.
Així, la qüestió que se’m planteja a l’hora d’escollir és: una plataforma de lectura pròpia o un servei que t’ofereix continguts? Creem i escollim nosaltres mateixos el que volem llegir, en base als nostres paràmetres, gustos o experiència o deixem que sigui la “indústria cultural” qui ens ho serveixi i ens indiqui què ens convé o què llegeix tothom?
Jo escullo els primers: donarà més feina per muntar la biblioteca, potser per accedir als continguts, però hi tindré el que jo vulgui i com jo vulgui. Ningú ha dit que res sigui gratuït.
Comments:
bitsenbloc » Blog Archive » Interessant (2008.09.25) - Sep 4, 2008
[…] Quasi un bloc » Plataformes de lectura pròpies - Al bloc d’en David de Ugarte m’assabento que ja estan a punt uns nous models d’Iliad, amb pantalla més gran i més possibilitats de lectura i de compartició de documents entre dispositius. […]
el basar de les especies - Jan 0, 2009
[…] I al final de tot, perquè un llibre electrònic, i un iliad? Una de les coses que m’agrada és la filosofia que l’envolta. I és que, d’entrada, tu mateix cal que et faces la teua pròpia biblioteca partint dels teus gustos i experiències. En altres dispositius, com el kindle, la indústria cultural s’encarrega de «suggerir-te» títols, i al final la despesa acaba sent molt més gran que la inicial gràcies als serveis addicionals i subscripcions que vas pagant. En canvi, amb l’iliad, si vull, no cal que em gaste ni un duro més (ni m’hi incitaran). Manel en diu plataformes de lectura pròpies. […]
el basar de les espècies » Blog Archive » El meu llibre electrònic (i 3) - Jan 1, 2009
[…] I al final de tot, perquè un llibre electrònic, i un iliad? Una de les coses que m’agrada és la filosofia que l’envolta. I és que, d’entrada, tu mateix cal que et faces la teua pròpia biblioteca partint dels teus gustos i experiències. En altres dispositius, com el kindle, la indústria cultural s’encarrega de «suggerir-te» títols, i al final la despesa acaba sent molt més gran que la inicial gràcies als serveis addicionals i subscripcions que vas pagant. En canvi, amb l’iliad, si vull, no cal que em gaste ni un duro més (ni m’hi incitaran). Manel en diu plataformes de lectura pròpies. […]
