La campanya de les presidencials franceses, la “polí­tica” que duen els germans KaczyÅ„ski a Polònia, les manifestacions del PP a Espanya… tothom es tanca en banda i reivindica el control fronterer, s’autoanomenen salvaguardes de la identitat nacional i defensos dels valors patris, criden a la “integració” dels nouvinguts…

Com més es generalitza el fenòmen de les migracions (no només del tercer món al primer món, també entre països del primer món hi ha moviments), més semblen tancar-se les societats receptores: aquells que com a única evolució enfront dels canvis proposen l’immobilisme semblen prosperar: és la por al desconegut, el que no ens toquin el que tenim?

Una cosa està clara, però: societat que no evoluciona, societat que acaba en l’oblit. Comencemn-nos a fer a la idea, el món s’està interconnectant, i no només amb xarxes: també es fa petit en el sentit geogràfic i humà de la paraula, i potser haurem de començar a canviar la idea que lliga una nació amb un territori (cosa que, d’altra banda, podria portar inesperats avantatges per molts).


Comments:

marinetix - May 0, 2007

Hola Manu, És molt curiós constatar que, mentre algunes barreres s’ensorren i mentre el planeta es fa petit gràcies a la globalització, d’altres barreres amb filats elèctrics van pujant per tot arreu, per separar el blanc del negre, el ric del pobre, el nord del sud. Per altra banda, i canviant de tema, dir que llegint-te la paraula “migració” m’ha agafat molt mal rollu! (és conya) :-)) Descansa aquests dies!!!