Sabem que passem massa temps a les xarxes socials, que estan dissenyades per retenir-nos tant com puguin, que lluitar contra la inèrcia dels costums o contra les gratificacions dels likes -o similars- requereix força de voluntat, que potser no ens informen de la millor o més objectiva manera o tenim por de quedar fora de joc, de perdre’ns alguna cosa o de no estar en contacte amb la nostra gent (sabem que no serà així, que és molt més artificial del que sembla)… però hi seguim, fins que alguna cosa ens ho fa replantejar o mirar-nos-ho de més lluny.

Fa temps vaig deixar Facebook, després de veure que no m’aportava res, de passar per l’ai-que-perds-contactes i de veure que, en realitat, ni passava res ni m’he mirat en uns anys tot aquell contingut que em vaig baixar i que pensava que seria tan important.

I ara, amb tot això del Twitter, també em serveix per fer una parada.

També he obert un compte de Mastodon, i ho estic trobant interessant (molt, de fet): una manera de parlar (d’enfocar la conversa, en general) i de fer diferent.

En trec unes primeres lliçons:

  • Les converses son molt de tu a tu, i això mola (descobrint comptes i gent interessant, si).
    • Per disseny, serà difícil construir uns altaveus tant potents com a Twitter.
    • El propi tamany dels servidors i la federació entre ells promouen més converses properes.
  • Com es diu més d’una vegada, sembla un retorn al Twitter inicial, o a les maneres de xerrar i compartir de fa anys:
    • Potser és perquè arrenquem molts, ara, i potser només hi havia veterans i veteranes que mantenien les essències (i ho dic positivament). A veure si ara la resta si sabem mantenir-ho també.
  • Segueixo trobant la manera de plantejar les converses diferent a les de Twitter: tendeixen a ser més planes, entre més gent. Fins i tot la manera de fer els tuts la trobo diferent de la de les piulades (el medi modula el missatge, parafrasejant McLuhan).
  • M’agrada, i molt, la filosofia del compartir i respectar, aprendre l’etiqueta dels llocs: cada servidor té les seves regles, el seu moderador/a, els seus propis interessos i temes més comuns… és bona idea dedicar temps a llegir i buscar els llocs on més quadrem, segurament.
  • És una porta d’entrada per moltes altres aplicacions alternatives (que molts desconeixíem!) i que segurament no tombaràn les comercials, però sempre va bé conèixer-les i usar-les.
  • L’ús de les aplicacions del Fedivers ens podria ajudar a tenir millor converses, i a entendre’ns millor? A respectar i a no entrar en discussió si no és constructiva? Tant de bò.
  • No ens entusiasmem… del tot: les persones som persones, amb els nostres defectes: a vegades es detecta cert aire de superioritat respecte al twitter, un això-es-el-que-està-bé-i-no-allà-que-criden-molt… i això serà el que fem que sigui nosaltres (algun comentari titllant algú altre d’intol·lerant -sense venir al cas- ja he vist…), no el mitjà.

Em queda molt, molt per aprendre: navegar per una xarxa de converses federades, cadascuna amb el seu interès, saber etiquetar bé els comentaris per fer-los més fàcils de trobar o de agrupar converses similars, usar els autofiltres o, senzillament, parlar no per dir quelcom, sense més, sinó per entablir o entrar en una conversa.

Mentrestant, segueixo també amb el compte de Twitter, si… però me’l miro d’una altra manera, l’uso de manera més puntual, i he fet neteja de comptes que, ben mirat, no m’interessaven. Només per això ja és un guany.

Veurem com queda no ja Twiter-la-plataforma, sino el que a mi m’està ensenyant tot plegat.