Aprofitant que avui sortia el número 1 del diari Público, he aprofitat per comprar-me’l i fer-li un cop d’ull.

Així, si just dilluns parlava de les edicions digitals dels diaris de paper, avui m’he trobat un diari que si que dóna més rellevància a les fonts que es poden trobar a internet (o que ofereix a la seva versió en paper enllaços per ampliar la informació), i que té una web clarament diferenciada de la versió en paper (això no és nou, l’Avui, per exemple, ja ho fa amb la edició en paper via web).

Potser un indici de per on aniran les coses? Veurem canvis similar a La Vanguardia el 2 d’octubre, tal i com ells anuncien?

El diari, però, no m’ha acabat de fer el pes: encara que diguin per activa i per passiva que no tenen opinió (pròpia, editorial, s’entén), sí que hi ha articles d’opinió de diferents col·laboradors i un estil de redacció de les notícies que pretén ser, suposo, fresc, sempre que es pugui, una agrupació i ordenació de notícies en seccions un pèl diferents de les habituals, fins i tot un reflex de segons quins temes que son, en certa manera, cool o de moda i que donen per fer un apartat: medi ambient, tecnologia… S’adreça a un públic molt concret.

A mi, però, m’ha fet la sensació de ser un pas intermig entre els diaris gratuits (20minutos, Què, ADN) i els diaris ja existents.

Veurem com evoluciona.

Comments:

Joan Rovira - Sep 4, 2007

Manel, hola! Es posa entre la premsa “establishment” i els gratuïts per preu i probablement també per estratègia. Molt lluny dels gratuïts pel que fa a qualitat, això sí, i populisme. Els gratuïts estan arrossegant els diaris més “populars” (ull…) cap a una incerta evolució: més coloraines, més agilitat, més sorpresa, més pinzellada gruixuda… La cultura del nostre temps (l’audiovisual, la “plei”, l’espectacle, el mòbil…) ens condueix a continguts breus i digeribles, lleugers, molt ben embolicats i presentats. Veurem si anem a millor o a pitjor. A nivell terrassenc el fenòmen dels gratuïts no ha tingut efectes periodístics. Potser sí en el mercat publicitari, però intueixo que no massa significatius tampoc. Hi ha gent que es pensa que per donar les coses de franc les hi prendran de les mans. I hi ha coses que ni regalades: aquest és un dels problemes de la premsa gratuïta d’ínfima qualitat… que no respecta la intel.ligència del lector. Tinc pendent un comentari al teu anterior post, que obre línies de reflexió molt interessants.

Manel - Sep 4, 2007

Aquesta tendència a crear missatges curts i ràpidament assimilables em fa una mica de grima. Hi ha temes i noticies que no es poden despatxar en dos paràgrafs, que son espessos o que cal explicar-los bé, la idea de que tot es pot resumir i empassar sense feina ens porta a quedar-nos moltes vegades a la superfície i a no interioritzar les coses, a no fer-les nostres o perdurables perquè no ens han costat cap esforí§… Estic d’acord amb tu que, a nivell terrassenc, la premsa gratuïta té molt poca qualitat: semblen més aviat farcells d’anuncis relligats amb una mica de text pel mig. I encara fan bandera de la quantitat, dels exemplars distribuits!