A vegades, un no sap si és millor fixar-se en les coses i preocupar-se, o viure ignorant o sense fer-ne cas.

Cito unes quantes noticies aparegudes només en dos dies, en aquest cas al diari “El País”. Les ordeno per dia i pàgina:

  • El 19,4% del agua se pierde en fugas de la red de distribución. Cataluña, Murcia y Valencia, entre las comunidades con más porcentaje de pérdidas.
    (El País, dijous 16 de juny, pàg. 33.)
    Catalunya perd un 25,3%, València un 26,3% i Múrcia un 30 %.

  • Medio Ambiente lanza una campaña de publicidad para ahorrar agua.
    (El País, dijous 16 de juny, pàg. 35.)
    Primera campanya publicitaria en 10 anys, per estalviar fins un 20% d’aigua.

  • El desierto avanza sobre el planeta. La ONU calcula que la desertificación forzará a 135 millones de personas a abandonar su hogar.
    (El País, 17 de juny, pàg. 40.)
    Esmenta com a causes d’aquesta desertificació l’extensió dels cultius a terres no adeqüades, la agricultura industrial (amb vistes a la exportació), i l’aplicació de sistemes de regadiu a gran escala, entre d’altres.

  • La degradación del suelo afecta al 31% del territorio español. España sigue sin aprobar el plan nacional al que se comprometió con la ONU en 1996.
    (El País, 17 de juny, pàg. 42.)
    Tarragona té un risc de desertificació del 98,28 %, Lleida del 37,15%, i Barcelona del 35,38%. València i Múrcia tenen un risc d’entre el 90 i el 100%.

Anem bé, doncs. No importa que se’ns cremi el país i que sigui una gran pila de llenya perquè no ha plogut, o que no hi hagi aigua. Que segueixin fent camps de golf pel turisme de qualitat que volem (ara ja no es pot vendre només sol i platja), solucionem els problemes d’aigua amb trasvassaments que encara perdran més aigua per les canonades i seguim posant pegats al sistema actual, que continuin fent conreus de regadiu allà on abans només hi havia secà, o es facin urbanitzacions i s’asfalti la costa, que segueixen venent-nos la imatge de la caseta amb gespa i piscina perfectes dins d’una urbanització plena d’arbres frondosos. No cal canviar de sistema, o pensar en llarg termini, o aprendre del passat.

Nosaltres, com a bons ciutadans, farem cas de les campanyes i intentarem estalviar tanta aigua com podrem. Mentrestant, aquest migdia, a dos quarts d’una, regaven la gespa de la plaça de davant de la feina…

Per si queda algun dubte, és clar que penso estalviar i no malgastar tanta aigua com pugui. Però té nassos que sempre es facin campanyes per conscienciar al ciutadà de les mateixes coses. Per quan una campanya per conscienciar constructors, governants, publicistes, industrials, pagesos, empresaris turístics i d’altres que fan un ús molt més important (numèricament parlant) de l’aigüa?