S’acosta tempesta. El “cloud computing”, el que ens permet independitzar-nos del nostre ordinador i disposar de les nostres dades on se vulga que anem, no fa més que anunciar un traspàs de la propietat. Si abans les dades estaven presoneres d’una màquina i d’un software, ara les dades viatgen lliures no-sabem-per-on i son esclaves d’un servei, si abans estàvem lligats al software d’una màquina, ara serveis on-line i projectes com Chrome o Prism estableixen nous marges d’actuació, límits invisibles.
Dades que teòricament son accessibles des de qualsevol lloc, però que no sabem on són i per tant, de les que no en tenim control. Dades escrutades per treure’n perfils i patrons, interfícies que faciliten l’intercanvi de dades i la comunicació entre serveis, que sota una aparença de facilitat et fan entrar en una nova rutina i en un entorn controlat.
No és només la web. Nous dispositius de lectura portàtils, com kindle o el que prepara E Ink Corporation, van (aniran) lligats a serveis inalàmbrics de dades, que oferiran llibres o diaris, i que permetran, per tant, la traçabilitat dels nostres patrons de lectura per poder subministrar-nos publicitat ben dirigida (el futur de la premsa).
Es tracta, doncs, de no abaixar la guàrdia, de seguir construint les nostres xarxes sobre diferents dispositius, ja sigui per crear les nostres pròpies fonts d’informació i opinió o per compartir les nostres lectures, de usar els mitjans que la tecnologia ens dona per construir realitats pròpies, més enllà de les pensades i estandaritzades per d’altres.
Reutilitzem la vella consigna ecològica: pensem localment, actuem globalment.
