Se’ns fragmenta la xarxa i la conversa, i el que havia de ser una conversa mundial ha passat a ser una olla de grills mundial on qui més crida sembla que és el que més es fa sentir i ens ha donat per pensar que és qui té més raó.
Error.
Això no és així, però el rankisme i el voler ser-hi ens ha fet seguir (i no ens enganyem, la majoria encara hi és -o hi som, ni que sigui de passada- ) en les grans xarxes comercials, les que promocionen aquest comportament, alhora que et venen la moto de la conversa global, que la xarxa és com estar a la plaça xerrant, i no son això.
Les xarxes actuals son com estar a una plaça, si, però no amb una conversa, sinó en una plaça on hi ha un míting, on un parell o tres parlen i deixen anar idees simplificades, perquè enganxin a la gent, però poc elaborades i que no es poden discutir.
I no va d’això. A la plaça de veritat hi ha moltes converses, alhora, i només pots participar en unes quantes. I no passa res per no enterar-te de la resta, en el mateix moment. Les idees acabaran arribant… però hem caigut en la trampa de l’immediatisme, hem de saber-ho tot ara i donar la opinió ja.
Les idees simples del míting i la necessitat de dir la teva porten a una reacció immediata que no és assenyada, i això acaba esborrant la conversa per convertir-la en una remor d’assentiment o rebuig, en una massa poc conscient: cal una mica de temps, reposar les idees i pensar-hi, per aportar alguna cosa de valor o només per fer-se una idea pròpia.
Benvinguda sigui, doncs, la fragmentació de les converses, o la tornada a les converses més petites. I que aquesta fragmentació ens porti més intercanvi entre diferents maneres d’entendre la vida i la societat.
