Corrent, corrent [1], avui he arribat on s’acaba Terrassa per l’est: allà estan urbanitzant terreny una mica més cap a l’est encara, a tocar del torrent de la Grípia. Poc a poc, Terrassa tira cap a l’est (passat el límit de la riera de Les Arenes, ara la nova frontera és el torrent de la Grípia) i, poc a poc, Sabadell tira cap a l’Oest (ara ja s’enganxa amb Castellarnau, que està enganxat a la Mancomunitat…
Acabaran unint-se els dos municipis[2]? I què en farem, del poquet que quedava de verd entre les dues ciutats? Sembla que ara els únics elements que barren el pas són la finca de Torrebonica i l’Hospital i, paradoxalment, el camp de golf, que ha tancat un espai de lleure obert per tothom…
Terrassa urbanitza per l’est fent promocions socials, i, poquet a poquet, es va gestant la ronda est. Sabadell creix cap a Castellarnau i Can Déu. Ara, a més, sembla que arriba ja un primer tram del quart cinturó, que portarà associada també la urbanització dels terrenys que quedaran entre aquesta via i la ciutat pel nord…
No és aquest un model de creixement encara a costa del territori? Per molt que es soterrin part de les vies, que es facin en trinxera o es posin pantalles sonores, per molt que es depurin aigües o es plantin arbres als vorals, seguim asfaltant i cimentant.
En quedarà res, del Vallès? Si seguim així, haurem de refer els versos de Pere Quart per adaptar-los al territori, perquè ni quatre pins ens quedaran…
Notes:
- [1] Si feia temps, que no corria: en posar-me les sabatilles he vist que encara portava el xip groc de la cursa dels nassos del 31 de desembre passat!
- [2] Precisament, el divendres m’explicaven que, temps era temps, ja s’havia previst la fusió de les dues ciutats, i diu la vox pòpuli que fins i tot li havien posat ja nom a la criatura: Sabatasa del Caudillo. La versió actual, sense “caudillo” i en la llengua pròpia, seria Sabatassa, no?
