Una foscor gairebé absoluta i silenciosa l’envolta. Es mou lentament, sense fressa. A cada petit moviment el segueix una parada per comprovar que no s’ha sentit res, que no l’han detectat. S’incorpora i passa al costat dels objectes, intuint-los meÅ› que veient-los, evitant tocar-los.
Un petit llum vermell és tota la iluminació que hi ha, suficient per endevinar els volums i les ombres. Segueix movent-se en silenci, i, en la obscuritat, sent la respiració de l’altre, sap que és allà i que el poden enxampar en qualsevol moment.
S’apropa a la porta. Agafa el pom i el mou lenta, molt lentament, amb un gest que intenta ser alhora ràpid i de precisió. Massa tard. Ha fet un petit soroll i l’han sentit…
…
No, no és cap llibre, pel·lícula o joc d’acció. És l’intent d’un pare de poder anar a sopar després d’haver dormit al fill (com a mínim, això és el que creia fins que ha obert la porta).
Comments:
serdemar - Feb 2, 2007
jejejejej pobret el Martí, el que vol és que el seu pare es quedi amb ell, i sense sopar, no veus que esta mirant de que conservis la teva figura
metal7 - Feb 3, 2007
La figura no ho sé, però, com estiguis molt més temps fent aquest tipus d’exercicis, t’acabaràs convertint en l’autèntic NINJA GUERRA.
Manel - Feb 3, 2007
Serdemar, per la figura no cal patir, ja m’aniré a córrer… però l’alimentació és molt important! metal7, ja parlaré amb tu… off-line ;·)
