Coincideixo amb els articles d’en Joan, d’en Ricardo i d’Enrique Dans sobre la relació entre la fractura digital, la societat de la informació i l’analfabetisme tecnològic.

Des del meu punt de vista, no estem parlant només de poder apropar mitjans i ensenyar l’ús d’aquests mitjans a la població o a alguns sectors d’aquesta, per això, amb plans ben dissenyats i mesures econòmiques concretes en podrí­em tenir (més o menys) prou per ara.

Estem parlant també de poder ensenyar un ús correcte d’aquestes tecnologies, de crear ciutadans en xarxa, que sàpiguen moure’s en aquest nou medi.

I quin és el nou medi? els ordinadors, internet? No, això només són els mitjans amb els que actualment hi accedim. El medi en si és la xarxa: relacions, informació, grups, interessos, coincidències, comunicació; i cal ensenyar a moure’s en ell, no només ensenyar a fer anar el Google, cal superar la fractura digital horitzontal.

Es tracta de crear ciutadans actius en el nou medi, i per això fa falta educació, tant a l’escola com a casa. Aquesta serà, si s’aconsegueix, l’autèntica revolució d’internet: la formació d’una societat realment activa i implicada, amb capacitat de decisió sobre el seu futur. Estem només a les beceroles.

-- Actualització (28-4-2006): Hi havia una confusió entre mitjà i medi, i feia servir els termes de manera contrària: on deia mitjà volia dir medi i al revés. Ja està redreçat.