14:30h, baixem en cotxe des del Coll d’Estenalles. A poc més d’un kilòmetre ens creuem un ciclista, com tants d’altres en aquella carretera. Pedala fort carretera amunt. I uns segons després, uns metres més avall, ets conscient del que has vist: pedala fort, ràpid, perquè només ho està fent amb una cama, amb la dreta; on hi hauria d’haver l’esquerra hi havia un cobertor a mitja cuixa de color negre.
La visió em sacseja. Què haurà passat aquesta persona, quin dolor? Com s’ha superat? Com ha revertit aquesta situació i s’ha convertit en un petit heroi qüotidià, sense ni saber-ho, potser?
La visió em reconforta, també. Saber que hi ha gent capaç de tirar endavant, de girar la truita, de mirar amb optimisme i ser capaços de superar-se en situacions terribles.
Una petita bandejada visual, una sacsejada mental. I una lliçó sobre què som capaços de fer si ens ho proposem.
