Cada vegada ens costa més els silenci. La continua recepció d’informació i soroll fa que ens hi haguem acostumat de tal manera que acabem necessitant tot aquest entorn: omplim el silenci amb soroll digital:
digital “noise” is used to fill the “silent” moments in people’s lives both literally and figurativel
Sembla fins i tot que no només l’omplim, sinó que hi lluitem: posem la ràdio, la tele, spotify o el que calgui per tenir un soroll de fons, alguna companyia, perquè ens costa estar sols amb nosaltres mateixos.
I això ho fem també quan comprovem els mòbils o el correu, o tenim oberta la pestanya d’algun canal social o de notícies: estem abocats a la novetat, a la immediatesa, a la entrada continua d’informació que descartem perquè n’ha d’entrar més, un soroll de fons informatiu similar al soroll de fons que hem de posar a casa.
S’ha de fer una parada de tant en tant i reflexionar, tancar els crits de sirena de les distraccions i omplir el silenci amb nosaltres mateixos.
