Pot representar la colonització d’un nou planeta la oportunitat per crear una nova societat, amb unes bases i unes estructures de poder totalment diferents, unes relacions socials i laborals i una economia no basades en el guany purament econòmic?
Aquests són alguns dels aspectes que Kim Stanley Robinson explora en la seva monumental trilogía de Mart de (Marte Rojo, Marte Verde i Marte Azul). Amb l’excusa de la colonització i la terraformació del planeta vermell, Stanley Robinson planteja la possibilitat de començar de nou, la creació d’un nou sistema de govern diferent dels actuals i d’una economía de mercat dominada per models cooperativistes, una societat amb relacions laborals i personals diferents, no dominades pel materialisme del jo tinc sino pel fet del jo dic, del jo faig, del que penso i com actuo.
Ras i curt, m’ha sorprès molt trobar conceptes que identifico amb el neovenecianisme o la plurarquia, o models i relacions econòmiques i empresarials basades en els interessos dels components de la societat, la economia del regal o fins i tot una certa imatge de la possibilitat de ser un hacker vital, segons la definició d’en Pekka Himmanen.
Tot plegat em fa demanar-me si en Kim Stanley Robinson no serà un sionista digital avant-la-lettre.
