Totes les notícies i tota la informació està al nostre abast(*), però sorprenentment tot allò que ens arriba acostuma a tenir certes similituds, per bò i per dolent. Notícies i dades que moltes vegades reforcen les nostres creences preestablertes, i en canvi, poques informacions que les facin trontollar, les posin en dubte o les renovin.

És que potser el món no és tant gran i no hi ha tantes diferències? O bé no ens arriba tota la informació? Fins i tot, ens atrevim nosaltres a buscar aquesta informació, aquests altres idees? Llegim sempre els mateixos diaris, mirem els mateixos canals de televisió o llegim les mateixes webs… sempre. Els filtres de les xarxes socials refermen els nostres enllaços en base a les coses que fem sempre… i ens fan ser més com som.

Buscar noves idees, valorar punts de vista diferents dels propis o fins i tot contraris no és una tasca fàcil: sens dubte pot ser molt enriquidora i ens pot servir tant per evolucionar allò que pensem com per refermar-ho, després de cavilacions i discussions… però no hi ha dubte que aquests son processos feixucs, de vegades fins i tot dolorosos quan allò que s’intenta comprendre arriba a ser ofensiu vers un mateix.

La combinació del l’efecte bombolla dels filtres i la por que tenim a sortir de la nostra zona de comfort fa que ens poguem arribar a tancar massa en nosaltres mateixos i el nostre entorn, cal deixar entrar una mica l’aleatorietat i la serendípia, el dubte constructiu sobre les nostres mateixes idees.

* O això és el que se’n s diu d’aquesta nostra societat de la informació.


Comments:

(des)humanitzats | Quasi un bloc - Dec 5, 2013

[…] al propi patró que la màquina té com a nosaltres, i menys deixem de ser nosaltres mateixos per semblar-nos a la imatge de nosaltres mateixos, fins que ja no ho […]