Hi ha mitjans que no son compatibles, per més que ens entestem i intentem casar-los. Els intents d’unir televisió i internet en un únic dispositiu no son nous, però no acaben de cuallar: la televisió es un mitjà centralitzat, unidireccional i absorbent, passiu, mentre que els diferents canals de comunicació de internet (xat, correu, missatgeria instantània, blogs, microblogs) es basen precisament en la distribució del contingut i dels contactes, i, sobretot, en la participació activa.
Si fa uns dies llegia sobre un experiment de Yahoo! per mostrar gadgets en pantalla mentres es veu un programa, ara veig un altre intent: unir twitter i televisió: la idea és mostrar els comentaris de la gent sobreimpressonats sobre un debat polític.
Però no és això una versió una mica més multimèdia dels comentaris als diaris? I els comentaris a les notícies sovint deriven en un intercanvi d’‘insults entre anònims, treient-li el valor afegit que podria tenir.
La idea d’unir la televisió (millor dit, una emissió qualsevol) amb internet i fer que la gent hi pugui opinar és potent, però potser no a base de comentaris… Es podria crear un sistema per marcar els moments que un troba més interessants d’un debat, per exemple, per poder-los enllaçar després en un article a un blog o un diari, generant així unes reflexions de més qualitat, i fent que, a més, la visualització del vídeo donés informació sobre els retroenllaços trobats. Una mena de còctel entre youtube, televisió tradicional i blogs.
