[caption width=“730” align=“aligncenter”] Imatge via EMSISOFTblog[/caption]

Sabrem mai l’abast de l’atac del passat divendres 12 de març?

Mentre d’alguns afectats coneguts (el NHS, per exemple) pot ser que tinguem dades públiques i fiables, d’altres (Telefónica i un munt d’empreses privades) segurament mai sabrem l’afectació real, donat que la seva imatge de proveïdor tecnològic pot quedar tocada; ens haurem de conformar amb els números d’afectats globals donats per empreses que es dediquen a lluitar contra els virus.

Sigui com sigui, la història de com ha anat tot plegat, des de revelació de la debilitat i l’ús per part de la NSA fins la casual aturada inicial de l’atac registrant un domini, no té pèrdua. El comunicat de Microsoft, explicant que cal tenir el software al dia, i carregant també contra la NSA, li posa la cirereta al pastís (jo he fet el que havia de fer, i si la gent no està al dia i aquells se n’aprofiten i no m’ho diuen…)

El problema, així, no és un tema únicament tecnològic: la dependència massiva en un sol proveïdor segurament no ajuda, el fet que les empreses i administracions no tinguin el seu software al dia tampoc i, sobretot, la nefasta actuació de la NSA en aquest cas, guardant-se informació per al seu propi ús, ha estat clau: la solució és compartir la informació amb fabricants i comunitat per trobar una ràpida solució.

Segurament podem carregar-nos al missatger i dir que el problema ve de la massiva filtració d’informació per part de WikiLeaks i de com gent sense escrúpols i amb molts coneixements n’han fet ús, i potser hi ha ajudat, és clar, però el fet és que els forats de seguretat, o potser fins i tot les portes de darrere, hi són. I si hi són, els descobriran i els usaran, malgrat tot l’obscurantisme que hi vulguis posar a sobre.

Cal deixar a jugar a espies analògics en el món digital, perquè les regles i les afectacions son lleugerament diferents que al mon real: si descobreixes quelcom, no t’ho guardis, cal compartir-ho per què ho arregli sigui qui sigui, perquè no saps si algú més ja ho sap també. Això, o les agències de seguretat que juguin així a aquest joc, es converteixen en vectors d’inseguretat, elles mateixes. I ara, mentre imaginem una combinació de Wannacry i Stuxnet, anem parxejant sistemes (o passant a Linux).