A l’anterior apunt ja he explicat que últimament no he tingut ni gaire temps per escriure ni gaire temps per llegir el que d’altres escriuen. Tot i així, he anat seguint el que he pogut i també m’he mantingut al dia amb les edicions digitals dels diaris. I això, precisament, llegir alhora els meus dos tipus de fonts d’informació (els tradicionals diaris -ara “adaptats” al nou mitjà- i els nous weblogs) m’han fet constatar que em refio més de d’allò que escriuen als blocs que no pas d’allò que escriuen als diaris.

Això no vol dir que pensi que el diaris menteixen, i ara! És senzillament que llegint-los amb una mica de cura hom pot detectar molts errors o explicacions incomplertes o errònies. Per tant, la meva pèrdua de confiança no té tant a veure amb la hipotètica falta de veracitat del diari (altra cosa és la línia editorial de cada un -el seu biaix polític-) si no amb la seva falta de rigor, amb la falta de seguretat que la redacció de la notícia em produeix: ha passat quelcom, d’acord, però ha anat ben bé així, o el periodista no ha comprovat bé les dades?

Amb els blocs no em passa això: els segueixo de fa temps, i segons el que escriuen i com ho escriuen es guanyen la meva confiança, perquè demostren que saben d’allò que escriuen (1).

També cal dir que la informació que busco és diferent: en uns busco el dia a dia, què passa, en d’altres busco reflexions i opinions sobre temes que m’interessen. Però allà on els dos coincideixen (temes, articles d’opinió, reportatges), és on em decanto més pels blocs.

(1) Cosa que, segurament, no es pot dir d’aquest bloc, vès que hi farem…