ebooks

Parlant de textos digitals i editors, el llibreter toca un punt molt important: […] caldrà que l’editor adapti contínuament el fons editorial a les futures modes tecnològiques, que garanteixi la llegibilitat de qualsevol text en qualsevol format anys després de l’adquisició de l’arxiu digital; és a dir: promoure la visibilitat dels autors des del punt de vista tecnològic. […] Els aparells per llegir els textos electrònics són importants i estan en contínua evolució, i a vegades no sembla que parem prou atenció a la mare dels ous: els textos, com els guardem i com es poden llegir....

Quant de paper fem servir cada dia per no res, d’usar i tirar? Fa dos dies vaig fer neteja de papers, de diaris, retalls i apunts que guardava de fa anys (van sortir coses del 1994 i del 1998) i que fa anys també que no mirava… total, uns quatre o cinc quilos de paper a reciclar… Quants quilos de paper dec haver usat, només en diaris i revistes? Ara estic suscrit a una revista setmanal i abans comprava el diari un cop a la setmana com a mínim....

Uns quants enllaços interessants sobre tinta electrònica i lectura digital: eInk: A Possible Future for Paper, a O’Reilly Radar: Una reflexió sobre el que poden representar els dispositius de tinta electrònica per a la premsa: canvis no només en els ingressos directa (compra? suscripció?), sino en l’encaix de la publicitat (font d’ingressos important) en els nous mitjans, la distribució i els costos associats… Res a veure amb la visió arcaico-triomfalista d’en Pernau fa uns dies a El Periódico....

El llibre electrònic és molt més que l’aparell lector: és el propi contingut, el format i la extensió, la facilitat de distribució i l’emmagatzematge. Totes aquestes característiques poden fer que el llibre es pugui adaptar més a les tendències de lectura actuals Creemos repositorios en Dominio Público con formatos optimizados para libro electrónico y, digamos… 23 páginas como máximo para los ensayos y 42 para los relatos. Dejemos que se organicen comunidades de lectura, creación y ensayo....

Al bloc d’en David de Ugarte m’assabento que ja estan a punt uns nous models d’Iliad, amb pantalla més gran i més possibilitats de lectura i de compartició de documents entre dispositius. L’Iliad és el lector de llibres més proper a la idea de disposar d’una biblioteca lliure i pròpia, compartida amb d’altres, amb la teva xarxa de confiança, i amb la possibilitat de fer bricolatge sobre la máquina: afegir-hi comportaments, particularitzar-ne d’existents....

Ahir fantasejava amb el lector de llibres electrònics que m’agradaria trobar-me, i avui el suplement Babelia d’El País parla del tema. No estic gaire d’acord amb la versió fantasiosa del principi de l’article, aquesta màquina lectora-multitasca que també es ordinador portàtil i connectable arreu, però la resta de l’article (i del suplement en general) està força bé, dibuixa un panorama bastant ample i des de diferents punts de vista del canvi en els hàbits i els suports de lectura, i el que això comporta a la indústria....

Quan pensa algú treure al mercat un lector de llibres electrònics amb la facilitat d’ús de l’iPhone? Què tal una barreja entre les caracterí­stiques de l‘iPhone, la pantalla de tinta electrònica desplegable i telefonia del Readius i les caracterí­stiques wifi i de tablet pc de l’Irex? Un dispositiu així­ seria portable, permetria llegir llibres, consultar correu, missatges, tenir accés a telefonia… i tot en molt poc espai, sense haver de carregar amb el portàtil a sobre, per exemple....