Només un quasi cinquanta per cent de participació en el referèndum de l’Estatut és realment una pena. Ho és, de fet, en qualsevol votació. Ara faran anàlisis, elucubracions diverses i cada un d’ells (els partits, vull dir), exposaran les -seves- raons del perquè aquesta abstenció. Després, com ja està passant, cada un d’ells en farà l’ús que vulgui: ignorar-la, maximitzar-la, relativitzar-la, explicar-la… però el fet és el mateix, la gent no va a votar....
Com suposo que gairebé tothom, jo també desitjo que tant de bò que l’alto el foc que ha anunciat avui ETA finalitzi amb l’abandó de les armes. Espero que el moment, el clima, les esperances que tothom hi té, cristalitzin en quelcom més que una il.lusió passatgera; tothom se n’alegra, però també tothom toca de peus a terra i no fa volar coloms. Massa sofriments, massa esperançes i massa dolor pel camí....
És difícil parlar amb qui no vol escoltar. És difícil intentar explicar les pròpies idees, les intencions, dialogar i arribar a acords amb aquells amb que no veuen més que les seves postures, que no veuen més enllà de les seves finalitats i que interpreten la realitat a través d’un únic prisma. És difícil, molt difícil, parlar amb aquells que es carreguen de raons, que son posseidors de la veritat i que troben que el món va en contra seu o conspira en contra seu....
Si fem un cop d’ull a un quiosc qualsevol, acostumem a trobar, com a mínim, una o dues revistes de fenòmens paranormals i ciències ocultes. I si ens hi fixem una mica més, veurem que els temes sempre són els mateixos: les piràmides, els ovnis, les aparicions, els fantasmes, el “chotacabras”, les portes interdimensionals, els templers, els coneixements de les antigues civilitzacions americanes, l’Atlàntida i un seguit més de casos lligats a aquests, i els temes es van repetint amb el pas del temps, ara una mica variats, ara perquè s’han fet nous descobriments, ara perquè el “chotacabras” ha deixat seca una altra ovella…...
Es ben curiós com fins i tot les explicacions més ben intencionades poden tenir resultats que no ens esperem, i com una mirada nova ens pot fer veure les coses des d’un altre punt de vista: L’altre dia sentia dues àvies que parlaven de les seves nétes i del dia de reis. Es veu que a una de les nétes li explicaven que s’ha de portar bé per tal que els reis li portin els regals, però també li explicaven que hi ha nens pobres que no tenen regals pel dia de reis....
M’agrada National Geographic. Fa temps que la llegeixo, i m’agrada que m’ensenyi coses noves, que em transporti a llocs llunyans en el temps o la distància, o que em mostri parts de la història que no se, noves visions de la natura o del nostre planeta. Això, però, també ho puc trobar als documentals de La 2 o al Canal 33, o a revistes d’història. Què té aquesta d’especial? Potser la seva visió encara oberta, d’explorador, de veure que encara queden coses per descobrir, fronteres per explorar, coneixements per aprendre, que hi ha d’altres visions del món a més de la nostra… No sé com expressar-ho, potser és un bri d’esperança en el nostre futur, el saber que els problemes es poden superar si realment hi ha voluntat per fer-ho....
M’agrada la idea de n’Arnau: em marco l’objectiu de trobar i comentar cada dimarts un projecte destinat al desevolupament tecnològic de l’anomenat tercer món Els dos projectes que ha mostrat fins ara, Kivo i Ndiyo, mostren com la imaginació i les xarxes socials poden fer molt per al desenvolupament… però no només al tercer món. Perquè no ens apliquem nosaltres també algunes d’aquestes solucions, d’aquests conceptes? No parlo d’aprofitar-nos de tecnologies que ens poden sortir més barates, parlo d ‘aplicar-nos realment conceptes com comunitat, reaprofitament, ajuda, suport…