Software lliure

He actualitzat la traducció al català del Notepad++, un editor de codi lliure per a Windows (llicència GPL) que és un substitut ideal per a l’immenjable Bloc de Notes: és ràpid, suporta diversos llenguatges, extensions, s’integra en el sistema… La podeu trobar a la pàgina de descàrregues del programa (aneu i feu-li un cop d’ull si encara heu d’usar Windows en alguna màquina) o podeu baixar-la directament des d’aquí mateix: només heu d’instal·lar fitxer xml seguint les instruccions del lloc web (Pàgina de descàrregues, apart de Fitxers d’idioma)....

Com gestionar el correu de manera eficient, sense perdre gaire temps i sense haver de navegar per infinites carpetes, obrir finestres per missatges o desplaçar la pantalla contínuament? Com trobar de manera ràpida missatges o converses sense haver de fer cerques i mirar resultats un per un o fullejant carpetes? Amb una pantalla de 1024x768, em trobo a vegades una mica limitat: la llista de carpetes es menja molt d’espai, però les necessito per ordenar els missatges, la llista de missatges se’m queda curta però m’agrada la previsualització, que la tinc a sota (a la dreta no perquè no tinc espai vertical), i això a vegades m’obliga a fer desplaçaments verticals…...

Un parell de visions interessants sobre Chrome, el nou navegador (en algunes revisions he llegit que Chrome és “només” un navegador (bravo!) de Google: John Battelle ressalta la semblança que tenen algunes característiques del navegador amb els sistemes operatius. Pere Quintana apunta la visió social i de comunitat del navegador, punt del que no se n’ha parlat gaire. Google ja fa temps que ofereix als seus usuaris aplicacions web, senzilles d’usar, ràpides i fiables: han exprimit o estan exprimint al màxim les capacitats de javascript, html i css, i depenen de tercers (els navegadors) per tal que les seves pàgines es vegin/funcionin bé....

Diu Phil Shapiro que Obama estandaritzarà el software de la Administració Federal a OpenOffice si arriba a la Casa Blanca. Independentment de la veracitat/fiabilitat de l’afirmació, al mateix article Shapiro parla de l’ús del software lliure a Brasil, i de l’avantatge que això li pot suposar: [Brazil] has standardized free software in their schools. That means 100 million students in Brazil will have several years more experience using free software than students in the United States....

A partir de converses amb amics i lectures a la xarxa, i després de fer alguns experiments amb serveis web 2.0 (twitter públic, els shared de Google, les recomanacions a contactes del Google Reader, o fins i tot proves amb friendfeed o netvibes), fa temps que estic deixant aquests serveis web per les aplicacions client: estic tornant a l’escriptori, sense deixar la xarxa. Raons com la concentració dels serveis en poques mans (i per tant, l’empobriment de l’ecosistema de la xarxa), la vigilància i ús que es pugui fer de les meves dades i la meva xarxa (la meva privacitat), la confusió entre disponibilitat de la informació, gratuïtat dels serveis i obertura de formats amb que d’altres en puguin exercir el control i la rendibilitat fan que m’inclini per intentar recuperar el control, allà on el puc exercir: a la meva màquina, al meu domini, a la meva petita parcel·la d’Internet....

Cada vegada és més fàcil comprar-se un ordinador sense Windows preinstal·lat, o bé tornar la llicència si bé preinstal·lat o no s’ha fet servir; ara que els venedors també s’estan posant al dia en assumptes de software lliure, i que els escriptoris com GNOME o KDE estan cada vegada més madurs i presenten rendiments i utilitats que ja les volguessin altres… és suficient tot això perquè arrenqui l’ús massiu tant a casa com a l’oficina del software lliure?...