Transport

Els europeus tenim una xarxa ferroviaria per moure persones prou bona, que cobreix el territori d’una manera prou densa i amb certa regularitat, en canvi, movem gairebé tota la càrrega per carretera, saturant-les de camions. Els americans tenen una xarxa ferroviària no gaire bona i, tot i la seva “passió” pels cotxes i el petroli, fan un molt bon ús dels trens de càrrega. Hi ha diferències, és clar: els nostres nuclis urbans son més densos, tenim més ciutats poblades i no gaire separades, no com els americans, i això afavoreix un bon ús i un més “fàcil” finançament dels trens de passatgers, encara que a la que sortim de zones densament poblades el servei decau bastant (la xarxa ja està feta, però els criteris de rendibilitat aplicats fan que s’hagin tancat moltes línies); els nuclis americans son més dispersos territorialment, aixi que la distància fins la estació és més gran, i fora de zones urbanes les distàncies son més llargues també… D’altra banda, nosaltres no tenim gaire connexions entre la xarxa de ferrocarril i zones logístiques importans com ports o aeroports, ni zones d’intercanvi entre diferents mitjans, i això caldria millorar-ho, però de ben segur que hi ha solucions (connexions intermodals per mercaderies, millora d’estacions de càrregues, trens mixtes càrrega-persones per zones no urbanes per optimitzar el cost…)...

L’encariment del petroli no significarà només una pujada dels preus de les benzines o dels seus productes derivats. De fa anys el model urbaní­stic s’ha adaptat a la facilitat de mobilitat de la societat actual i proliferen els models dispersos d’urbanisme, siguin urbanitzacions aïllades o enganxades al nucli urbà, on has de disposar de vehicle per desplaçar-te per a la més mí­nima necessitat. Ara es comença a parlar del problema del transport: sostenibilitat, rendibilitat, competitivitat… però el problema no és només substituir el cotxe per mitjans públics o per mitjans sostenibles privats, si no que el canvi ha de ser més de fons....