El mètode científic i la democràcia

La naturaleza acumulativa del conocimiento científico lo convierte además en la forma menos frágil de conocimiento. Esto es lo que hace del experimento una idea tan importante. El método científico, aparte de otras abstracciones, es probablemente la forma más pura de democracia que existe. “Ideas, una historia intelectual de la humanidad” Peter Watson, 2006. p. 1187 Relacionar el mètode científic amb la democràcia pot semblar una mica agosarat de bon principi, però és un bonic exercici intel·lectual, per més teòric que sigui: el mètode científic iguala a tot i tothom en la recerca del coneixement, basant-se només en els fets observats i destil·lant coneixement que només es considera vàlid després de sotmetre’l a mes proves amb els mateixos mètodes que les observacions anteriors, siguis un àtom, un bri de cabell o el sol....

  16/02/2018      1 min      178 paraules

Teoria i faula

En Pere ha publicat dues petites joies sobre la convivència entre religió i ciència, que partint (sembla) de punts de vista contraposats, es complementen meravellosament: El científic no pot deixar perdre la capacitat de sorprendre’s, de trobar coses més enllà del seu coneixement. El religiós ha de veure el món com és, no interpretar-lo mitjançant el dogma i la literalitat. Tancar-se en les pròpies idees i visions del món, voler que tot quadri amb les nostres idees preconcebudes, ens allunya de poder veure les coses com realment són: un conjunt inabastable, pendent de descobrir gairebé en la seva totalitat, i amb múltiples lectures, però a diferents nivells....

  02/06/2011      1 min      128 paraules