cloud

Centres de dades i guerra híbrida La nostra societat global està suportada per estructures molt centralitzades i alhora sensibles: línies elèctriques, abastiments d’aigua, pantans, centres d’energia (carbó, petroli, atòmica), punts de logística concentrada, cables submarins, centres de dades… Si ja hem patit (hauriem de patir, de fet, encara) amb els combats prop de Zaporijia, ara els cada vegada més segurs sabotatges als gasoductes NordStream 1 i 2 encara ens ho haurien de deixar més clar, i els espionatges via el programa Prisma amb la connivència de grans empreses, els intents de punxar cables submarins o fins i tot les trencades accidentals de fibra, fan que tot plegat sigui molt més fràgil del que sembla....

A principis d’any és habitual trobar-se algunes prediccions del que pot passar durant l’any, i l’àmbit de les tecnologies no és diferent (la gent d’Experts Exchange han fet un recopilatori prou interessant). Algunes prediccions i idees que m’apunto per seguir: Els tablets no substituiran els ordinadors: Portant la contra al que sembla dir tothom, els de Experts Exchange prediuen menys marges de benefici i per tant menys interès en fabricar-ne. És un bon argument, però de vegades el mercat no és racional del tot, i per tal de mantenir posicions caldrà veure si s’arrisquen a pèrdues....

Mantenir una paraula de pas per cada servei de la web on ets és una murga, en això estem tots d’acord. Ni tenim memòria per recordar-ho tot, ni apuntar-ho en un post-it a la cartera és el millor, i com que som ganduls de mena i sembla que tot és segur, anem arreu amb una o dues paraules… després passa que tots tenim cada vegada més coses al núvol, ens en refiem més, i quan et crackejen un servei dels importants ja t’agafa mal de ventre… això, és clar, quan te n’assabentes....

Cada vegada compartim més continguts i dades nostres sobre xarxes i serveis de tercers, pugem les nostres fotos a serveis en línia o deixem els nostres documents en magatzems fora del nostre ordinador, a la xarxa, al núvol, aquella mena d’entitat omnipresent on tot hi cap i d’on tot surt… És normal: la facilitat de connexió ens permet tenir la nostra informació a punt tothora i no importa on siguem, la ubiqüitat de la xarxa ens allunya del dispositiu físic, ens allibera de l’angoixa de l’espai al disc dur o d’un error, de la pèrdua d’aquestes dades, ens treu la feina de les còpies de seguretat, la rutina de la gestió dels documents, les còpies històriques… la capacitat sembla-que-infinita de la xarxa ens permet abocar-hi-ho tot, i mitjançant potents eines de cerca ho tornem a trobar tot, fins i tot podem reconstruir-ho en qualsevol moment....

Fa temps (no gaire) guardàvem les nostres dades (fotos, texts, documents, música) a l’ordinador de casa, al disc dur. T’identificaves a l’ordinador amb el teu usuari i allà estava tot. I, igual que tu, la resta de gent de la casa: tothom tenia un ordinador per ell, tot i que aquest sistema tenia (té) inconvenients: No et pots endur les dades amb tu quan marxes si no fas una còpia L’ordinador només el pot usar una persona alhora Has de gestionar tu mateix la seguretat i la permanència de les dades (còpies de seguretat) Ara, però, cada vegada desem menys dades nostres a les nostres màquines, sota la nostra gestió directa, i ens passem al núvol: xarxes socials, missatgeries, música, fotos, dades, tot ho tenim al núvol, tot accessible des de qualsevol lloc a un sol clic....

Des de fa un temps, un nova categoria d’ordinadors sembla haver entrat amb força al mercat: els netbooks, cosins petits dels portàtils. La qüestió, però, és que per més que ens ho venguin com novetats i que, de fet, incorporin algunes novetats, els netbooks estan basats en els portàtils i aquests estan basats en els sobretaula de tota la vida. Poden tenir millores, adaptacions, reduccions de components i d’altres variacions per disminuir pes, tamany i consum d’energia, però els principis son comuns a tots....

Usar el núvol alegrement i fiar-se de serveis de tercers pels que no pagues, sense pensar-s’ho dues vegades i creient que els serveis web son xarxa és desconeixement o de ximples. Jason Scott ho explica molt clarament.. Via Radar d’O’Reilly. Comments: pqs - Jan 5, 2009 No sé qui és scott, però algú que té un domini ascci.textfiles.com ha de tenir una opinió sòlida ;-) bitsenbloc » Blog Archive » ASCII by Jason Scott / FUCK THE CLOUD - Jan 5, 2009...