contingut

De fa anys s’anuncia, periòdicament, la mort dels RSS: se l’identifica com un sistema residual, una tecnologia de notificació que no aporta res i que no usa gairebé ningú, i que en una era d’interactivitat com l’actual sembla ser un únic canal consumidor. La cosa, però, no és tant que es mori: és que el deixen morir perquè no el volen usar. RSS va néixer en una època de la xarxa diferent de l’actual: es preveia una xarxa més distribuida, amb generadors de contingut molt diversos i molt nombrosos, i el canal RSS de cada generador de contingut (blog, diari, revista) era una manera d’estar al dia del que es trobava, del que hi havia....

Què llegim i com ho llegim a Internet diu molt de nosaltres mateixos. De fet, no només diu molt, sino que pot arribar a modelar, en part, el nostre pensament: totes les idees i conceptes que llegim, els textos, les presentacions, els temes i les discussions acaben influïnt en la nostra pròpia opinió, en la nostra manera de pensar. Qui controli o influeixi en la informació que ens arriba, controla la forma en què pensem, d’aquí la importància de la informació, la publicitat i la propaganda....

Demanar-se, com fa El País, si el powerpoint ens torna més tontos o no pot ser útil per guanyar lectors, però amaga una mica el fons de la qüestió, que és sino estem perdent la capacitat de redactar, de crear i mantenir un discurs. El powerpoint pot ser el símptoma (espectacular, però simptoma), però no és el causant del mal. Com a molt, el pot agreujar. Sí que és veritat que hi ha moltes xerrades o exposicions que no son més que repeticions del que es diu a les diapositives, i que hi ha vegades que no aporten res....

Publicar qualsevol cosa a internet sense tenir en compte que ho pot veure tothom no és gaire de fiar: el món bític és, per definició, descontrolat i mai saps on acabarà tot allò que poses a la xarxa. Via Bel Llodrà trobo un vídeo molt ilustratiu sobre el tema. Ja sabeu: publiqueu només el que posaríeu en una postal. Comments: bitsenbloc » Blog Archive » Quasi un bloc » Blog Archive » Publicar amb seny - Feb 0, 2009...

Interessant l’experiment que està fent en Pere: manegar tota la seva informació en un sol fitxer, en el format més simple possible. Fa uns mesos jo vaig començar a fer una cosa similar, però amb eines diferents de les seves, mentre ell usa un sol fitxer, l’edita amb vim i usa comandes de linux, jo uso un wiki; la finalitat, però, és la mateixa: reunir tota la informació en un sol lloc i de manera ordenada i flexible alhora, que sigui fàcil de trobar i fàcil d’introduir....

Això és el que John Battelle es demana al seu blog. És a dir, els sistemes d’etiquetat com del.icio.us, fins a quin punt poden servir una informació realment relevant per a qui fa la cerca? És més útil l’etiquetat explícit o l’implicit? Els sistemes d’etiquetat actuals es basen totalment en el criteri individual de cada un dels seus usuaris, i, per tant,pot haver-hi tants criteris com usuaris (si no més!). Així, si fem servir l’exemple de que dos usuaris poden etiquetar la mateixa cosa de dos maneres de diferents, com ho faran mil usuaris?...