Converses
M’és igual el mitjà o el lloc: twitter, facebook, els blogs o una llista de correu, el telèfon, sms o el correu postal: el que és important de veritat és tenir converses interessants i de qualitat, discutir, aprendre, i passar-ho bé.
M’és igual el mitjà o el lloc: twitter, facebook, els blogs o una llista de correu, el telèfon, sms o el correu postal: el que és important de veritat és tenir converses interessants i de qualitat, discutir, aprendre, i passar-ho bé.
La obligació autoimposada de publicar al blog em neguiteja. Tinc idees, opinions, vull participar en converses però no trobo el temps o la manera de fer-ho. Passen els dies i no escric res. Ai! Perdré els (pocs) lectors que pugui tenir? Es ressentiran les meves estadístiques? I què? Vaig començar aquest bloc amb la intenció d’expressar la meva opinió, de parlar, d’enriquir-me en converses amb d’altres. De mica en mica vas aprenent: regles, converses, terminologia, recursos… això et permet trobar d’altra gent, iniciar converses, comences a rebre visites i retroenllaços, comences a participar a la blogsfera, a la xerrada comú....
És difícil parlar amb qui no vol escoltar. És difícil intentar explicar les pròpies idees, les intencions, dialogar i arribar a acords amb aquells amb que no veuen més que les seves postures, que no veuen més enllà de les seves finalitats i que interpreten la realitat a través d’un únic prisma. És difícil, molt difícil, parlar amb aquells que es carreguen de raons, que son posseidors de la veritat i que troben que el món va en contra seu o conspira en contra seu....